La primera lliçó que hem d'aprendre després de l'onada d'incendis que es multipliquen en aquests dies per tot el territori valencià és que cal passar ja d'una actitud reactiva a una proactiva. La societat actual s´ha desnaturalitzat i viu d´esquenes als espais naturals als quals solament acudeix en un sentit lúdic o esportiu. La societat ara és més urbana del que mai abans ho havia estat. I això té conseqüències directes en els incendis forestals. La percepció social sobre la muntanya en general i sobre la gestió forestal en particular és totalment urbana, en molts aspectes no adequada a la realitat rural. Es al cap i casal o es prenen les decisions que afecten al món rural, generant conflictes. La societat urbana no coneix el foc. La imatge és la d'un gran front de flama que arrasa amb tot. Es parla des del desconeixement de l'impacte de cada incendi sobre la vegetació. No es coneix el concepte severitat. No hi ha consciència sobre el fet que un foc genera resultats molt variables i que afecta de forma diferent a la pastura, el matoll o l´arbrat, segons la intensitat, altre concepte desconegut.

Un punt de vista distant respecte a les conseqüències sobre la població condiciona les polítiques territorials que en l´actualitat no són adequades per a una realitat socioeconòmica i geogràfica complexa i desvertebrada. Hi ha necessitat d´una educació forestal col·lectiva, determinant a l'hora de fer entendre els missatges relacionats amb els incendis a la població urbana, que majoritàriament condiciona les decisions polítiques.

En este sentit els mitjans de comunicació i les xarxes socials suposen una oportunitat clara i potent per a la difusió dels missatges correctes. A més, són una eina operativa que pot ser utilitzada com canal informatiu a la població. Però això s´ha de preveure abans de l´incendi. La societat urbana moderna ha delegat la competència en emergències. I en eixa tendència les administracions públiques han hagut d´assumir quasi en solitari la responsabilitat de lluitar contra els incendis forestals. Durant dècades les administracions s'han centrat en tractar d'evitar que es generen incendis. A més, s´ha procurat donar una resposta reactiva tan ràpida i contundent com fora possible per apagar els que es produeixen.

El problema és que s´ha arribat a un punt en el qual la política reactiva es veu superada per incendis que estan fora de capacitat d´extinció. Hi ha tanta llenya per cremar que ni amb el doble de bombers forestals se poden apagar. Per eixe motiu, la prevenció en el marc d´una política proactiva orientada a actuar abans de que es produeixca l´incendi és l´única via factible per a solucionar el problema. Si a mig termini no s'intervé en modificar l´escenari de foc a escala de paisatge poc podran fer més helicòpters, avions, bombers forestals o exèrcit. Cal establir polítiques territorials proactives i preventives envers les reactives, compromeses amb el control de la vulnerabilitat dels espais agroforestals i els seus entorns d'interfase urbana-forestal. Paisatges i nuclis resistents al foc. Cal convertir l´amenaça en oportunitat: l´oportunitat de la gestió forestal sostenible.