La decisió de vetar el bou embolat a les pedanies i barris del Cap i Casal ha generat contestació, manifestant-se a les mateixes files de Compromís opinions contraries, fins i tot, la controvèrsia ha transcendit durant la campanya electoral. He llegit i escoltat las raons- si és que es pot parlar de raons- de les persones que s´han expressat a favor del manteniment de la practica del embolat, s´ ha al·legat que no s´ ha consultat a als veïns, que no s´ ha fet debat previ, o que el moment elegit per prendre una decisió d´ eixe calat no era l´ adequat. Per la seua banda el PP continua insistint que es tracta d´ una tradició i que i per tant que la seua supressió és un atac a les nostres senyes d´ identitat.

Amb independència de les consideracions formals, la qüestió de fons deu situar-se en el terreny dels valors morals. El filòsof Josep Ferrater i Mora pels anys vuitanta plantejava com la tradició històrica ha estat marcada per la progressiva superació de moltes practiques que havien estat espectacles en els quals els animals es sotmetien al sofriment i la mort,i que el progrés moral deu prevaldre. En l´actualitat al context europeu la practica dels espectacles taurins, amb el sofriment innecessari del bou és ja una practica residual : de carrer i corregudes. Al cas del bou embolat el sofriment innecessari és manifest i evident, la seua supressió respon a un imperatiu de progrés moral, els arguments que intenten retardar-la, fins i tot per part de gent avançada en altres matèries, no és més un intent de no enfrontar-se amb algun sector de la població que vol la festa per divertir-se, i que a la fi no està per reconèixer els drets dels animals. Cal recordar com a l´ any 2009 en una línea així es van manifestar el Consell Valencià de Cultura i altres instàncies acadèmics.

No és un problema d´oportunitat o formes, estem davant d´ una qüestió ètica, moral, cert es deu obrir un debat ampli al si de la nostra societat sobre els bous,no sols l´embolat, d´acord, però, cal anar donant passes en aquelles modalitats més evidents de maltractament. Ara quant truquem a les portes de l´ UNESCO demanant-ne que les falles sirguen be immaterial, seria moment per a que els defensors del bou embolat consultaren a tal entitat internacional sobre si eixa practica s´ ajusta als termes de seua Convenció de 2003, per cert, ratificada per Espanya com tractat.