Temps hi ha hagut per a escampar la boira de la ressaca electoral. Ara, tothom s´ha posat a especular sobre els resultats d´uns comicis que ens han deixat, si fa no fa, com fa mig any, si ens atenem a les possibilitats d´un govern del PP, que gràcies al joc dels seus servicials acòlits „C´s i PSOE„ li poden servir en safata amb el seua calculada i obedient dèria d´exclusió de Podem.

És evident que la dreta de debò s´ha reforçat; que fins i tot ha augmentat no només en escons, sinó també en vots en el còmput global. També és cert, que això ha estat possible gràcies a l´abstenció d´un nombre significatiu de persones que han preferit quedar-se a casa que anar a votar, en aquest cas, l´opció de canvi real representada per Units Podem i totes les seues confluències. Que han oblidat el contundent adagi de Joan Fuster que diu allò de «tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres». Efectivament, les conseqüències d´aquesta deserció electoral transitòria poden ser letals. Amb l´aritmètica parlamentària actual, resulta molt difícil capgirar la situació creada pel PP en la darrera legislatura. Les ànsies de transformació de la majoria de la població quedaran frustrades, però no oblidades, ja que no els resultarà fàcil maquillar els nous pactes amb fal·làcies com l´estabilitat, la unitat de la pàtria o el beee col·lectiu (en aquest cas en el sentit de ramat de corderets i com l´Europa comandada pels interessos de la banca i les multinacionals).

I què podem fer a partir d´ara? Doncs, en principi no refiar-se mai més de les enquestes favorables; les carrega el diable demoscòpic. Sembla mentida que amb tants politòlegs pul·lulant en Podem, a ningú no se li hagués passat pel cap que la por escènica d´un probable govern morat podia ser determinant, que aqueixa por a la llibertat anava a restar tants vots, evidentment, entre d´altres raons. La volatilitat d´una part d´aquests electorat hauria d´entrar en els càlculs polítics més elementals i l´única solució és fer tots els possibles per guanyar-los. I això necessita d´un temps i de molta pedagogia. S´ha de reforçar dia a dia la lluita en tots els espais: en la premsa, al carrer, en les associacions, a l´escola, en els sindicats, en el treball, en el bar, pertot arreu.

I no ens oblidem: en som molts més dels que ells volen i diuen. Que afortunadament, Units Podem i les confluències, i en el nostre cas, Compromís, Podem i EU, formem una bona i potent aliança com s´ha pogut constatar amb una presència i una il·lusió molt positives, sense la qual no haguérem obtingut aquestos extraordinaris resultats. Sí, i dic excel·lents, perquè ho són. Els i les qui portem molts anys en açò de la política, sabem que, no fa gaire, arribar al punt actual era dificilíssim. Ara, no només és una realitat, sinó que també pot ser i deu ser millorable. I ho serà, si ens entestem de debò. N´estic convençut.