09 de julio de 2016
09.07.2016

Àlvaro i el medi ambient

09.07.2016 | 04:15
Àlvaro i el medi ambient

Julià Àlvaro és un company. Un company de professió periodística, encara que no ho és de l´especialitat en medi ambient ni de l´àmbit de la premsa escrita. L´actual secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic va treballar 16 anys a la secció d´Esports de Canal 9 „des d´on va denunciar activament la manipulació informativa„ fins que el Partit Popular va tancar RTVV el novembre de 2013. Menys d´un any després, Àlvaro es converteix en coportaveu de Verds-Equo i, en pocs mesos, quasi esdevé conseller, si no arriba a ser pels criteris de paritat del nou govern autonòmic. Un ascens meteòric.

La formació ambiental d´Àlvaro tant es val, durant dues dècades hem vist com els alts càrrecs de medi ambient els han ocupat llicenciats en Dret, per posar un exemple. Potser tampoc és revelador el seu interès previ per aquests assumptes. Com explicava Pepe Sierra, el periodista ambiental de Levante-EMV, al blog del secretari autonòmic l´ecologia estava pràcticament desapareguda. Allò rellevant és que Àlvaro és un bon professional de la comunicació, com va demostrar a Canal 9, bel·ligerant i amb capacitat d´aprenentatge i adaptació als entorns més complexos. Qualitats òptimes per a la política. «És molt espavilat», ens asseguraven off the record des del seu equip al principi de la legislatura tot justificant l´elecció.

Però el ben cert, és que el nomenament de Julià Àlvaro ha grinyolat des del principi. Per començar, el fitxatge de Carles Arnal va ser una sorpresa perquè desentonava amb un equip amb una llarga trajectòria en la matèria, com era el cas de la consellera Elena Cebrián o dels directors generals Delia Álvarez, María Diago i Toni Marzo. En segon lloc, van sorgir les desavinences: el cessament de Diago „una professional de reconegut prestigi al seu sector a més d´una profunda implicació„ després d´ocupar el càrrec mig any, la destitució d´un cap de servei de àrea de residus i la sobtada i sorprenent dimissió del cervell ambiental de la conselleria, de la persona que va dissenyar aquesta àrea autonòmica, Carles Arnal, alhora, mentor d´Àlvaro. Per acabar, aquests dies, s´escenifica públicament la crisi interna del partit Verds-Equo, amb expulsions, demandes de dimissió, etc.

El departament de medi ambient era una de les joies del govern, aquell des d´on s´havia de liderar el cop de rumb de la política valenciana envers la sostenibilitat, la cura pel territori, la protecció de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Passat un any, la ciutadania d´esquerres manifesta el seu estupor i un sentiment profund i trist de desencís. S´esperaven menys estridències i més coherència. Més pau que enfrontament. Tal vegada, es confiava en un segell menys marcat de la competitivitat que Julià Àlvaro, com a bon esportista de maratons i trialtlons, porta en les venes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine