Hui, 13 de juliol, celebrem la festa de Santa Teresa de Jesús, anomenada també, Teresa dels Andes, una carmelita descalça que és per al nostre temps i per al nostre món, una profetessa del Regne. Amb l´exemple de la seua vida, Santa Teresa dels Andes ens mostra l´amor de Déu a tota la humanitat. Amb el seu llenguatge, més amb obres que amb paraules, Santa Teresa dels Andes ens parla de l´existència de Déu, d´un Déu que és plenitud i alegria, goig i tendresa per a tothom.
Santa Teresa dels Andes, de nom civil, Joana, va nàixer a Santiago de Xile el 13 de juliol de 1900. Filla de Miguel Fernández Jaraquemada i de Lucía Solar, un matrimoni benestant i profundament cristià, la menuda, que tenia tres germans i dues germanes, tenia un caràcter vanitós i poc obedient, però amb l´auxili de la gràcia, la xiqueta va saber vèncer els seus defectes. Alegre i simpàtica, esportista i atractiva, la serenor del rostre de Joana, mostrava l´immens amor de Déu.
Quan Joana tenia 14 anys, va llegir per primera vegada la "Història d´una ànima" de Teresa de Lisieux, que encara no havia estat beatificada, i d´aquesta manera Joana va decidir consagrar-se a Déu.
El 1915 Joana va ingressar a l´internat del col·legi de les monges franceses del Sagrat Cor, i va ser el gener de 1919 quan Joana visità per primera vegada el convent de les monges carmelites descalces dels Andes, a 90 quilòmetres de Santiago de Xile, on va ingressar el 7 de maig d´aquell mateix any, i on va rebre el nom de Teresa de Jesús.
Teresa va tindre el pressentiment que moriria jove, i així li ho va fer saber al seu confessor un mes abans de la seua mort. Va assumir amb confiança, alegria i serenor la seua curta vida al Carmel Descalç. Va patir diverses proves interiors i un tifus va provocar la seua mort, que va tindre lloc el 12 d´abril de 1920, quan encara li faltaven sis mesos per acabar el noviciat. Per això, i preveient la seua defunció imminent, Sor Teresa de Jesús va fer la professió "in articulo mortis", el 7 d´abril, cinc dies abans de morir.
Santa Teresa dels Andes va viure amb una gran maduresa, i amb una gran capacitat per estimar, ja que va comprendre que l´amor només es demostra estimant. Amb saviesa i senzillesa, Santa Teresa dels Andes va comprendre que per seguir Jesús, cal negar-se un mateix. Amb una gran generositat, es va donar a la pregària, i per això la santedat de la seua vida es reflectia en els actes quotidians, plens de senzillesa, tant en la seua etapa al col·legi de les monges del Sagrat Cor, com sobretot, després, al convent del Carmel Descalç dels Andes, on va viure la Regla amb fidelitat i amor. La comunitat de carmelites descalces va descobrir en Santa Teresa dels Andes, el pas del Senyor enmig d´elles. Va ser beatificada pel papa Joan Pau II a Santiago de Xile el 3 d´abril de 1987, i sis anys més tard, el 21 de març de 1993 Teresa dels Andes va ser canonitzada, també pel papa Joan Pau II, esdevenint així la primera monja carmelita descalça d´Amèrica que arribava a la santedat.
La intensa correspondència de Santa Teresa dels Andes ens revela l´amor que sentia per Jesús i l´alegria de viure lliurada a ell. I és que malgrat la seua joventut, Santa Teresa dels Andes va viure amb una gran maduresa i amb un gran desig de Déu. Per això és un exemple per a la joventut del segle XXI.
