22 de julio de 2016
22.07.2016

Carta oberta a Mónica Oltra

22.07.2016 | 04:15

Quan vostè va entrar en l´escenari de la política valenciana, es va obrir un nou camí d´esperança, i es va aconseguir un nivell d´il·lusió al País Valencià que no s´havia vist en molts anys. Recuperant aquell entusiasme en general que feia massa temps s´havia perdut. Em vaig fer simpatitzant de Compromís per la línia atractiva valencianista i la seua figura valenta. Vaig anar d´independent en la llista per a les municipals. A vostè, la vaig escoltar moltes vegades durant la campanya: Benidorm, Alacant, València i em mantenia en aquell entusiasme, que mobilitzava la gent.

Es va fer l´acord del Botànic amb el PSPV i Podemos, que aparentment marcava el full de ruta pel nou govern valencià. Ràpidament vaig veure els primers flirteigs amb l´esquerra espanyola (Podemos, Izquierda Unida) amb la idea de fer política gran. És a dir, política espanyola. Aquest pas no em feia gens ni miqueta de gràcia. He vist una evolució cada vegada més clarificada, cap a posar en perill la continuïtat d´aquell moviment esperançador valencianista.

Li anava notant certa tebiesa en defensar el nostre país i vostè es va girar cap a Es­pa­nya quan tocava continuar fent campanya per una política pròpia del País Valencià. Prioritzant Madrid abans que València, quan durant la campanya va visitar moltes ciutats espanyoles „inclosa Madrid„ colze a colze amb els compares de la confluència, sense mostrar-se clarament al costat de la gent de Compromís.

Jo he sentit i altres també ho han sentit, que una cosa és que Compromís s´acoste a una força política d´àmbit estatal, però una altra és que des del pacte de coalició amb Podemos vostè era la gran absent, si més no, mostrava una mínima presència en la campanya al País Valencià. Em donava la impressió que vostè havia girat el cap, i ens donava l´esquena en un moment tan important.

Per a mi ha quedat clar que vostè posa els interessos de l´Estat per davant dels interessos del País Valencià. Puc pensar que pot haver-hi una agenda amagada: el quedar bé amb Podemos i la seua gent, perquè si algun dia decideix canviar de casaca i fer política a Espanya. Però, espere que no.

Aleshores vaig decidir que estava més a gust amb mi mateix i amb la meua valencianitat i amb el meu dret a decidir, el no anar a votar. No podia donar el meu vot, a un partit representat per una persona, que ja no mostrava aquella valentía i que ja no em representava com a valenciana. Malgrat això i amb els resultats del 26J, pense que cal de nou retrobar la il·lusió i el camí correcte de la política valenciana en defensa del País Valencià i la seua gent. Per a que la gent del país puga creure en el projecte de Compromís i els seus polítics, vostè, senyora Oltra, ha de creure en la gent del país i defensar-la abans que res.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine