19 de agosto de 2016
19.08.2016

Terceres eleccions i un front popular

19.08.2016 | 04:15

La imatge dels polítics espanyols d´incapacitat d´arribar a cap acord per a formar govern, fa pensar que són possibles unes terceres eleccions. Rajoy, que és el gran fracassat, diu que al món se´n riuran de nosaltres, encara que de qui se´n riuen és d´ell, però vol fer creure que és per culpa dels altres; aquesta trampa ja la feia Franco.

Com llevat de Rivera, fins avui no compta amb ningú més que el recolze, ha llançat la fantàstica proposta que els socialistes tenen l´obligació de salvar-li la cara, per «sentido de Estado». Tots els seus papagais populars repeteixen el que ell diu, com les coristes. Compta amb l´estranya col·laboració d´una sèrie de mòmies socialistes (González, Bono, Borrell, Guerra, alguns barons...) que aproven que Pedro Sánchez es doblegue a fer el que volen els del PP. En realitat, els qui ho pensen són els grans empresaris (Íbex 35, etc.), de les canongies dels quals depenen tots ells.

Per a crear opinió, cada dia una púrria de comentaristes i de periodistes de pa sucat, repeteixen els mateixos arguments, per a engalipar el veïnat. Explícitament o implícita, pressionen els socialistes perquè facen bondat, a favor de Rajoy. Fins i tot els responsabilitzen si ha d´haver-hi terceres eleccions, perquè no tindrem els pressupostos a temps, diuen, ni els jubilats veuran augmentada la pensió (dos euros) i que tot serà un desastre...

La realitat és que si ha d´haver unes terceres eleccions serà perquè Rajoy no acabarà d´aconseguir els vots que li manquen, i a continuació, perquè tampoc ho aconseguirà Sánchez. En aquest cas, doncs, els partits haurien de suspendre definitivament els actuals caps de llista, especialment el trio RSR (Rajoy, Sánchez, Rivera) i substituir-los per carn més fresca. El veïnat ens ho mereixem.
Com estic situat en l´ala esquerro-nacionalista, si arribem en aquesta situació crec que haurem de deixar de fer més cagades, i arribar a uns punts d´acord, entre nosaltres. No és la primera vegada que dic que, de la mateixa manera que la dreta ja té la seua unió patriòtica, hauríem de formar un front popular progressista. Sé que a molts socialistes els entra caguera només sentir aquesta idea. Els vots d´aquest possible front popular, però, són més que tots els de la dreta.

Posats a la feina, l´esquerra i els nacionalismes, però, hem de renunciar a alguna cosa, perquè els dolents tenen un sol líder i un suplent (Rajoy i Rivera). I tenen un pacte, recolzat pels empresaris i per la jerarquia catòlica. I s´han conjurat a no canviar les polítiques reaccionàries actuals, reforçar el centralisme i atacar els nacionalismes. Front a ells, nosaltres tenim més de vint líders, i cap pacte, encara.
En conclusió, les esquerres i els nacionalismes no hem de témer una tercera oportunitat, si rectifiquem; no tenim res a perdre. Qui ha de témer les terceres eleccions són els de la dreta, que perdran el xollo, tot el xollo.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine