03 de septiembre de 2016
03.09.2016

El qüestionari de Montserrat Roig

03.09.2016 | 04:15
El qüestionari de Montserrat Roig

Amb ocasió del aniversari del traspàs de Montserrat Roig s´ ha parlat de la seua tasca. Fou una escriptora que va introduir molts dels temes de la dona i que dissortadament ens deixà. Aquesta fou la seua principal faceta però no l´única ja que també va a col·laborar a la premsa i molt en concret amb el setmanari Destino, una publicació nascuda als anys cinquanta, editada a Catalunya de clar signe democràtic i que donaria espai a la qüestió territorial. Recorde noms de col·laboradors molt significatius: Jiménez de Parga, Dionisio Ridruejo, Nestor Lujan, Manuel Vazquez Montalbán, Ventura, Fuster...És obvi que d´idioma emprat era el castellà.

Doncs bé, Destino també edità llibres. Així, a principis dels seixanta va treure una col·lecció de guies de qualitat i en concret l´escrita per Joan Fuster sota el títol El País Valenciano, fet que provocà una forta campanya contra Fuster per part de totes les forces vives. Pocs anys més tard, la mateixa empresa editorial va voler entrar a considerar el problema valencià, aleshores, aparegué per València Montserrat Roig amb eixe encàrrec sota el braç, ens convocà a algunes persones a Concret Llibres, unes cinc o sis en total, entre elles Valerià Miralles, i ens manifestà que tenia que fer uns reportatges sobre el País Valencià. Després de xarrar ens lliurà un qüestionari per tal d´arreplegar les opinions que havíem manifestat.

Les preguntes que ens feia eren les següents: 1.El problema nacional valencià existeix realment. 2.Si existeixen unes bases objectives, quines son? On radica la seua especificitat. 3. Està canviant l´estructura econòmica del P.V? 4. Quina és la classe dominant?.5. Què a qui representa la intel·lectualitat al P.V? 6. En quin procés de desenvolupament es troba la llengua ?.7. Té a veure valencianisme amb consciència del fet diferencial lingüístic? 8.Quins han de ser actualment els vincles entre el País Valencià i el Principat?

Han passat alguns anys, alguns dels interrogants que ens plantejava la reportera encara estan en peu. No estaria de menys al meu entendre que busquem respostes, situant-nos en el passat i en el present, tot i pensant el camí que ens resta per fer si volem ser un país, o continuar essent un poble «muelle» o siga dòcil com assenyalà Fuster al Nosaltres. Rellegint les meues respostes he tret alguna reflexió i consideració adient, no recorde els continguts dels reportatges que eixiren d´ aquella visita, producte de consultes i converses amples. Ara, quan portem un temps amb un Estatut i unes institucions pròpies, cadascú pot pensar-hi, fer-se´n la seua opinió,i considerar quins avanços s´ han generat i què ens manca?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine