30 de septiembre de 2016
30.09.2016

¿Llogar un amic?

30.09.2016 | 04:15
¿Llogar un amic?

Una informació (Levante, 27 de setembre) recent em va impactar fortament. Es tracta de la possibilitat de llogar un amic (durant unes hores) per mitjà d´internet. La notícia deia que a València hi ha 14 persones que ofereixen el seu temps i la seua companyia, a canvi de diners. I és que en la nostra societat hi ha molta gent que se sent sola. Per una part hi ha persones que tenen centenars d´amics a facebook, però que no tenen ningú per eixir un diumenge per la vesprada a passejar.

Fa uns anys també em van impactar les declaracions d´Aubrey H. Fine, especialista en teràpia assistida amb animals. Segons el Dr. Fine, la presència dels animals (gossos, cavalls, gats o canaris) poden "donar vida" a un pacient bloquejat per l´ansietat, la depressió o algun altre trastorn, pel fet que el contacte amb aquests animals accelera els beneficis dels tractaments.

Aubrey H. Fine afirmava que acaronar un gos feia baixar la pressió arterial, així com també les hormones que marquen l´estrès i l´ansietat. Per altra part, la relació amb els animals fa que augmenten els neurotransmissors del benestar. "Sentir un gos que t´estima, és un estímul poderós per a voler viure", deia el Dr. Fine. I posava un cas concret, dels molts que ell havia tractat: "Quan em van portar un xiquet que s´havia lesionat, i que havia estat en una clínica psiquiàtrica, el meu gos va començar a llepar-li les ferides que s´havia fet al braç. Aquell xiquet va abraçar al gos, i començà a plorar. Va ser l´inici de la seua curació" .

Aubrey H. Fine, psicòleg pediàtric, aplicava també la teràpia amb animals a ancians que viuen sols, observant que la companyia de gossos o gats amb les persones majors, fa que l´alzheimer no avance tan de pressa. El tractament amb animals l´utilitza també el Dr. Fine en casos d´hiperactivitat, autisme, síndrome obsessivo-compulsiva o mutisme.

Certament que la teràpia amb animals "dóna vida" a algú que ho està passant malament. I per això la gran quantitat de mascotes que hi ha a moltes llars. Però podem trobar un amic a canvi de diners? És amistat això? Podem llogar un amic a 10 euros l´hora?

El llibre de l´Eclesiàstic dóna unes pautes pel que fa a l´autèntica amistat, i mai no menciona els diners. Al contrari: aquest llibre, ple de saviesa, arriba a dir que mai no podrem pagar l´amistat, com tampoc no podrem pagar mai l´amor. L´Eclesiàstic diu: "Un amic fidel és un refugi poderós: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és inestimable el seu valor" (Ecli 6:14-15).

En una societat consumista i tan mercantilitzada, creiem que ho podem comprar tot. I això és fals, ja que mai no podrem comprar realitats tan importants com l´amor, l´amistat, el perdó o la confiança, que sempre són un do, un regal, i per això mateix, gratuït. Però també és cert que hi ha moltes persones que se senten molt soles i que necessiten companyia.

Fa uns dies, en una entrevista a la premsa (La Vanguàrdia 20 de setembre) la Sra. Mª Rosa Buxarrais, del Telèfon de l´Esperança, afirmava que "molta gent no té ningú amb qui parlar, ningú!". I per això deia també: "La desesperació per no tindre ningú que t´escolte, és anguniosa".
Degut a la soledat i també a l´angoixa, la depressió i a la necessitat de parlar amb algú i de sentir-se acompanyat, els voluntaris del Telèfon de l´Esperança (fundat fa 47 anys) atenen aquest servei altruista (gratuït i anònim) els 365 dies a l´any i les 24 hores de cada dia. Aquests voluntaris tenen la generositat de donar (no de vendre) un temps propi als altres, per escoltar-los sense pressió ni prejudicis. Per això la Sra. Mª Rosa Buxarrais deia que la missió dels voluntaris és "escoltar amb atenció i interès, amorosament, sense condemnes ni prejudicis, amb afecte i compassió".

L´abat Elred de Rievaulx té un tractat sobre l´amistat espiritual, on dóna les pautes de l´autèntic amic: "Aquesta és la veritable, la perfecta, l´estable i constant amistat la que no es deixa corrompre per l´enveja; la que no es refreda per les sospites; la que no es destrueix per l´ambició; la que, escomesa, no s´ensorra; la que batuda per tantes injúries, es mostra inflexible; la que provocada per tants ultratges, roman immòbil". Aquest abat cistercenc del segle XII continua així el seu text: "Quin goig tindre algú amb qui pugues parlar com amb tu mateix; a qui no tingues por de confessar els teus eventuals errors, a qui pugues confiar tots els secrets del cor i comunicar els teus projectes". I Elred acaba així: "No hi ha, certament, cap remei més vàlid, més eficaç o més qualificat per a les nostres ferides en qualsevol circumstància, que tindre algú que vinga a trobar-nos, sofrint amb nosaltres en tota desgràcia i alegrant-se amb nosaltres en tots els nostres èxits, de manera que, posant l´espatlla els dos, porten el pes l´un de l´altre".

I és que si alguna característica té l´amistat, és la seua gratuïtat. I per això no es pot ni comprar ni vendre.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine