Que la vicepresidenta del Govern central s´esmunya com una anguila dient que la Gürtel jutja «fets dels anys 90», s´entén. Però, hòsmenat!, que el president de la gestora socialista tinga la patxorra de restar importància als suborns revelats per Francisco Correa, afirmant que tot això «ja se sabia», n´hi ha per amollar a córrer. Vaja, que l´escolte fent-me l´aperitiu i se m´entravessa un os d´oliva a la gola. Que les revelacions susciten coincidència i no dissidència entre PSOE i PP, fa que pensar. Vull dir: fa ser malpensat. Potser el PSOE no vol fer ones criticant hui a qui permetrà governar demà. O mira cap a un altre costat i xiula per la Gürtel confiant que el PP xiularà també pels ERE.
Com que no sóc un xirlis-mirlis, passe per alt que llevar-li gravetat als fets, com han fet PSOE i PP, és una coincidència que tindrà conseqüència (l´abstenció, que en diuen tècnica, en lloc de patètica). Ara bé, com que tampoc sóc un menfot, em preocupa que la gestora minimitze la gravetat de les revelacions en base al temps transcorregut. Des de quan el pas del temps amortitza responsabilitats i cancel·la malifetes? Potser els crims del franquisme són menys dolents perquè ocorregueren fa ja més de mig segle? Diu una vella cançó que «la distancia es el olvido». Mentida. El temps no clausura els records ni l´enuig que provoquen; només els fa més suportables.
I, a tot això, què diuen els socialistes valencians? Dir, dir, els dirigents diuen poc. I els militants més lúcids reflexionen. Els que viuen del pessebre callen; o dissimulen, a jutjar pel que declaren als mitjans o pengen al Facebook: uns, la foto de Raphael; altres, parlen del secret de la felicitat danesa, de la festa de sant Roc i, fins i tot, de l´angoixós rescat d´un gat a Singapur (de debò, no és conya). Mentrestant, preparen grans quantitats de vaselina per fer-li entrar l´abstenció als militants de pedra picada. Operació que recorda el títol d´una famosa obra de teatre: T´estime, ets perfecte...ja et canviaré.
