Desprès de mesos de mobilització intensa ja és parla al carrer del TTIP, el tractat entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units, com un acord molt polèmic que cada dia sembla més lluny de ser aprovat. Però el TTIP no ha vingut a soles, es la punta d´un iceberg gegant de tractats de comerç i d´inversió que la UE està negociant des de fa anys amb països del sud però també, i ara amb especial insistència, amb Canadà.
El CETA (tractat comercial entre la UE i Canadà) es va negociar en total opacitat fins a 2014 i des de principis de 2016 està acabat, de fet, pretenen signar-lo abans de que acabe l´any o com a molt en gener. Malgrat la imminència de la seua possible aprovació, el seu contingut continua essent un gran desconegut per al conjunt de la ciutadania i pràcticament cap dels grans mitjans de comunicació s´ha fet ressò de les seues possibles conseqüències.
La Comissió Europea el ven com a una panacea i diu que provocarà un creixement econòmic que beneficiarà a la gent dels dos costats de l´Atlàntic. Però res més lluny de la realitat. El CETA és un TTIP amb disfressa canadenca. El CETA inclou un sistema de protecció de les grans multinacionals, canadenques i de rebot estadounidenques, oferint-les entre altres avantatges la protecció d´uns tribunals especials a on podran denunciar als Estats, al marge de la justícia ordinària. Al mateix temps el CETA desprotegeix a les pimes, que son les que veritablement estan darrere de la creació d´ocupació, especialment a la realitat valenciana.
Però els perills del CETA no acaben ací. El capítol de contractació pública va a dificultar la introducció de clàusules socials, el relatiu a qüestions fitosanitàries acabarà amb el principi de precaució i permetrà la comercialització de productes amb menys garanties per a la salut; la rebaixa dels aranzels agrícoles tindrà uns efectes perjudicials per a l´agricultura valenciana, la remunicipalització de serveis com l´aigua seria impossible o desorbitadament cara.
De nou hem de preguntar-nos per què hem de deixar de protegir l'economia local, els nostres autònoms, productors (i també consumidors) o els nostres drets laborals per a fer-li la vida més fàcil a les empreses de Canadà i dels Estats Units? Per què hem d´assumir el american way of life imposat des de Brussel·les (amb la connivència entusiasta d´un Govern espanyol en funcions)?
No es tracta de dir si o no al comerç internacional. Es tracta de decidir les normes que regularan el que mengem, el que respirem, la nostra vida al treball o les possibilitats de negoci de les nostres empreses locals. Evitar l´aprovació del CETA i del TTIP és imprescindible si volem mantenir les garanties d´aquests drets. Per això volem aturar la negociació i no patir-ne les conseqüències. Ara és el moment.
