El Parlament Europeu ha aprovat el tractat comercial amb el Canadà, conegut com a CETA. Dimecres, a Estrasburg, en sessió plenària i amb milers de manifestants a la porta del parlament (entre els quals hi havia desenes d´heroics activistes arribats des del País Valencià després de 25 hores d´autocar), es donava llum verda al tractat amb 408 vots a favor per 254 en contra i 33 abstencions.
L´esquerra europea, tal com vam anunciar, vam votar en contra. Per què? Perquè ni tan sols és un acord comercial. És molt més que això: es tracta d´una mena de constitució transatlàntica que modificarà regulacions, alterarà legislacions i afectarà a serveis públics, a drets laborals, a la marxa dels sectors productius, als estàndards mediambientals... El CETA, cavall de Troia del TTIP, és un projecte que aposta per la transformació radical del nostre model polític i econòmic per subordinar-lo per complet als interessos de les grans multinacionals.
El CETA afectarà tots els territoris, tots els treballadors i treballadores. Però sense dubte, afectarà més específicament determinats sectors i àmbits socioeconòmics. Per exemple, el País Valencià.
El sector agrícola valencià serà un dels més perjudicats, com ja ha advertit en nombroses ocasions la Unió de Llauradors. Les nostres petites explotacions, els negocis familiars que conformen el sector, hauran de competir amb un model agrari i ramader extensiu i industrialitzat com el canadenc, amb les multinacionals canadenques de l´alimentació que controlen tot el procés de producció utilitzant pesticides prohibits (fins ara) a Europa, o organismes manipulats genèticament fora del control existent (fins ara) al vell continent. Dir que hauran de competir, realment, és caure en el parany del discurs oficial; en la pràctica les nostres empreses no poden ni tan sols competir.
El propi informe de la Comissió Europea sobre el CETA parla d´un «increment significatiu de les importacions agrícoles», assenyalant que el creixement de les exportacions europees serà "modest". I a més, preveu una caiguda dels preus per als petits productors. Més clar?
També tindrem conseqüències mediambientals. Hi ha l´amenaça del ´fracking´: el 60% de les empreses mineres del planeta estan registrades al Canadà, i el que estem fent és obrir-los les portes de casa nostra. Recordem-ho: els projectes de fracking a les comarques de Castelló eren d´una empresa canadenca.
Multinacionals
El CETA també afectarà als nostres pobles i ciutats: són molts els municipis que, gràcies a candidatures d´unitat popular, estan retornant a mans públiques serveis privatitzats (neteja, gestió de residus, aigua, transport públic...). Doncs aquestes decisions democràtiques poden acabar-se amb el CETA. Per què? Recordem-ho: qualsevol multinacional pot presentar un litigi milionari als tribunals d´arbitratge quan hi haja decisions públiques que atempten contra els seus possibles beneficis empresarials. I a les pimes? En els darrers dies hem escoltat veus que enalteixen el CETA perquè, suposadament, permetrà a qualsevol pime tindre accés al mercat canadenc. La realitat és que el 87% de les pimes no es dediquen al comerç internacional; però, clar, el discurs del conte de la lletera és més fàcil d´explicar que no la situació real, aquella que ens permet veure que les grans corporacions concentren cada vegada més beneficis.
Aquesta setmana hem patit un revés a Estrasburg, però la batalla no està perduda: ara toca la ratificació als parlaments estatals. Toca informar la ciutadania; una feina que deuria correspondre a les institucions públiques, i per això caldria que la Generalitat s´implicara almenys en quant a la responsabilitat que té d´informar a la ciutadania. Fins ara el govern autonòmic no ha fet res, i és moment de dir-li a les valencianes i els valencians com el CETA és un vestit a mida per afavorir encara més a les elits empresarials.
