Menteix-me, dis-me que m´estimes», li deia Sterling Hayden a Joan Crawford en la pel·lícula Johnny Guitar. I com el Govern creu que els valencians també practiquem la cultura de l´autoengany, ens diu que deixarem de ser el semàfor ferroviari d´Europa, que el Corredor Mediterrani està al caure, que l´estació soterrada de l´AVE en València serà una realitat. Bones paraules que no expliquen res i ho expliquen tot perquè no concreten quan ni com. I si no em creuen „que també estan en tot el seu dret„ on està l´estació intermodal i soterrada que Foment i Adif pactaren en 2003? En el congelador, diria Mafalda.
El que no s´ha guardat a la nevera és l´acord que acaben de signar Foment i Govern basc per soterrar l´accés de l´AVE a les capitals basques. Fet que accentua la discriminació del País Valencià seguint el breviari del Decret de Nova Planta: «Sin que se note el cuidado». Compte, doncs, amb la llei de Pressupostos. No siga que els diners que allà s´inverteixen de més es detraguen d´ací; ja que una cosa és la que es diu en públic i una altra la que es negocia (el vot favorable del PNV als pressupostos, per exemple?). Això podria deixar la solució ferroviària del cap i casal com el cafè descafeïnat o la cervesa sense alcohol. Dues coses que estan bé, però que no susciten cap entusiasme.
Dintre d´unes hores sabrem l´alternativa que Foment i Adif proposen sobre infraestructures ferroviàries. N´estic tan acostumat a escoltar mentides que, si ara diuen la veritat, sospitaré que no la diuen. No sóc l´únic. La incredulitat ha adquirit caràcter d´epidèmia perquè, quan el Govern promet inversions al País Valencià, l´escepticèmia „epidèmia d´escepticisme„ convoca a fer rogle en torn a la cançó infantil Anem a contar mentides. I és que en massa ocasions ens han passat amb raons, cosa que no ha impedit que alcancen els seus objectius electorals; puix no els creguem, però els votem, prova inequívoca que alguna patologia ens ha afectat les neurones.
