E ls espais urbans estan en plena evolució. La gestió dels polítics, i a voltes els canvis de funcionalitat, fa que evolucionen cap a formes i denominacions diferents. En alguns casos, suposa una millora de les places i carrers. En uns altres, genera un continu debat i sobretot la sensació que encara tot està per fer. A la ciutat de València hi ha destacats exemples, entre els quals se´n podria esmentar un per estar situat al bell mig de l´urbs: la plaça de l´Ajuntament. Cal, després d´una evolució que sobrepassa el centenar d´anys, aconseguir que no sols siga el referent de la ciutat, com ho és, sinó un lloc que tinga en compte la tradició urbana i puga ser mirat amb orgull per la ciutadania.

La millor manera de reconstruir eixa plaça és retrocedir al seu sentit original. Aquella zona era l´hort d´un dels convents més destacats de la ciutat: el de Sant Francesc. El fet de la desamortització i que al voltant de la Casa de l´Ensenyança començara a fer-se l´actual Ajuntament va canviar-ho tot. Aleshores hi creixeria una destacada via, la baixada de Sant Francesc, la qual conduiria fins a l´aleshores plaça de Caixers, per on travessava el carrer de Sant Vicent.

El més important és que, tot i la seua evolució, va conservar el sentit original de zona verda en forma de parc. Al voltant d´eixe tram, el qual va passar a ser mirat per la façana principal de consistori, es generà una plaça que sobretot amb el nom d´Emili Castelar estigué vigent molt de temps en la memòria dels valencians i de les valencianes. Posteriorment Goerlich va redissenyar-la entre baranes de pedra, escales i la famosa "Tortada" o mercat interior de flors que roman amagat en el seu sòl. La vegetació passà a un segon plànol però l´espai va mantindre la seua personalitat. El més destacat és que sempre va tindre una forma pròpia, amb vegetació integrada i un gran ús per al vianant.

Els anys han passat. No sols s´han perdut les denominacions tradicionals de l´entorn sinó que este punt urbà ha deixat de tindre personalitat pròpia. Una zona central en forma d´aparcament d´ús polivalent no recorda el que va ser. Ni els canvis del paviment de les voreres de fa uns anys ni el nou mobiliari urbà han aconseguit definir-la.

Cal, per tant, pensar en refer definitivament una plaça que haurà de ser la més destacada de la ciutat, no sols pel seu ús sinó per la forma. S´ha de recuperar, tenint en compte la tradició més positiva i els projectes que un dia allí es feren reals.

Definitivament, ha de consolidar-se un espai central continu, sense asfalt, que vaja des de la façana municipal a l´altra banda de la plaça. Cal un parc funcional en el qual es tinga en compte no sols les floristeries o els esdeveniments pirotècnics sinó la possibilitat de ser un punt d´encontre permanent d´activitats.

En resum, és el moment de reconstruir la gran plaça Major. L´ús temporal per a vianants que ha iniciat el govern local és un motiu per a la il·lusió. Les recentment acabades activitats falleres han mostrat per uns dies una plaça on no mana el cotxe. Eixa imatge sens dubte motiva per a pensar en un nou plantejament urbà.

Cal que el desig de tornar a recuperar el sentit original de l´entorn de la tradicional plaça de Sant Francesc, i fins i tot potser esta denominació per a acabar amb el neutre nom de plaça de l´Ajuntament, encoratge definitivament a buscar un millor futur per al punt central del Cap i Casal. Les autoritats i el poble tenen la paraula.