El llibre ha tingut, els darrers anys, tants problemes com bones notícies. Tanquen algunes llibreries, perquè deixen de ser un negoci viable, però n´obren d´altres, amb les més diverses formes de propietat, combinacions d´interessos i intencions, declarades o no. Les últimes edicions de la Fira del Llibre han tingut una nòmina, breu però significativa, de llibreries debutants.

La llibreria, tret d´unes poques excepcions, forma part del comerç minorista i especialitzat, s´enfronta amb reptes considerables i el llibrer no té un sol motiu per a mantenir-se al marge de la cursa i dir que són coses que no l´afecten. Cal, en primer lloc, exigència i professionalitat de part de tots, també dels llibrers. I respecte a les lleis que emparen la nostra activitat i reconeixen el seu caràcter singular, específic. I una miqueta de visibilitat per a un instrument educatiu de primera classe.

És de la major importància subratllar que el llibre -un invent, una forma de presentació del coneixement- és més antic, molt més, que la mateixa impremta i que no ha patit cap variació substancial des d´aleshores: dues tapes, un llom, una pila de fulles i un cosit que permet passar-les endavant, cap enrere, amb la major comoditat, sense límits, per les dues cares de la fulla. Els que anunciaven apocalíptiques extincions de la cultura impresa en favor d´un món digital suposadament gratuït i sense límits, s´hauran endut unes quantes sorpreses. Cal adaptar-se als canvis i circumstàncies, però no-res mor del tot i el llibre, com a símbol major de la cultura i artefacte que encarna, millor que no res, la seua continuïtat, es manté al seu lloc, tan fresc com una rosa, com una rosa de sant Jordi.

El més probable és que suports digitals, formats visuals, lletra impresa i disseny gràfic celebren en el futur -ja ho estan celebrant ara mateix- unes unions molt productives amb el resultat d´un fecund mestissatge. La novel·la gràfica guanya espai a les editorials i les llibreries. El llibre il·lustrat torna a ser considerat una eina bàsica per a l´acostament del llibre al públic més jove. Mai no s´havien adaptat tants llibres al cine o a les sèries de televisió i l´edició en paper d´un llibre conviu, sense problemes, amb el llibre digital. Les tablets de lectura, han ofert noves possibilitats a les persones de visió limitada. El quadre és més complex i estimulant del que ens havien dit els professionals de la catàstrofe. Floreixen les editorials menudes (i la seua unió cooperativa) que ha fet possible l´eclosió de valors pròxims, la recuperació de clàssics i gèneres oblidats i la vinculació a la cultura de tota mena de entitats festives, socials o religioses.

El que no ha canviat enmig de tanta mutació, és el paper de la llibreria con a motor cultural i espai de joc lliure als pobles i els barris de les ciutats. Això i la professionalitat del llibrer formen una combinació imbatible: presentacions, debats, exposicions d´art, un tast de vins, un recital o el llançament d´una iniciativa política -per què no?- són vivències corrents a una llibreria. La llibreria sap molt bé que és una entitat proteica que fa aquesta i altres funcions. Al llibrer li agraden els best sellers tant com a qualsevol venedor, però sempre mantindrà un generós espai als aparadors per a autors en llengües minoritzades, per a «raros y curiosos», per a la producció local i, en fer-ho així, proporciona un servei cultural literalment impagable.

El llibre, la forma de transmissió del coneixement més barata, ecològica i eficient, com deia Isaac Asimov, que de ciència en sabia una miqueta, us espera del 20 d´abril a l´1 de maig a la Fira del Llibre, als Vivers, escenari de la que és, potser, la convocatòria cultural de més relleu al calendari valencià. El llibre us espera, també, tots els dies, a la vostra llibreria.