La paraula llibertat fa gran a la humanitat. Mauradament no sempre arriba a tots els racons de la Terra. Amb la llibertat, s´ompli la boca molta gent. Però a vegades no es pensa que darrere del vocable hi ha una autèntica lluita de persones que la reivindicaren per a acabar amb les intoleràncies, els sectarismes i les manipulacions. És molt fàcil pronunciar-la però més dur és enyorar-la o patir la seua absència.

En estos dies, quan s´ha celebrat una manifestació per a proclamar la llibertat d´ensenyament, és inevitable pensar amb eixe concepte i analitzar-lo. Resulta positiu que la gent es manifeste perquè és un exercici de democràcia. És la millor manera de reconéixer que ningú no està en possessió de la veritat absoluta. No obstant això, quan la llibertat com a dret s´emparenta amb uns altres interessos, com ara el manteniment amb diners públics d´empreses privades d´ensenyança, resulta complex de comprendre el que es demana i com es demana.

Un dels apartats que millor consagra l´actual marc jurídic és el de la llibertat. Tot un articulat descriu eixe dret en moltes de les seues accepcions, des de la llibertat de reunió o de premsa fins a la mateixa educació. Tanmateix en cap moment vincula les garanties amb una dotació econòmica. Per exemple, es reconeix la llibertat d´opinió i dels mitjans de comunicació però no significa que les institucions hagen de subvencionar la recepció de canals televisius privats a la ciutadania. De la mateixa manera, passa amb un servici essencial com la sanitat. Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a l´atenció sanitària i els hospitals privats a existir. Però s´entén que els organismes públics no poden subvencionar les quotes d´aquelles persones que han decidit de contractar una assegurança sanitària privada.

Sembla que en el camp de l´educació tot és diferent. Hi ha dones i hòmens que pensen que la seua llibertat a triar un centre educatiu ha d´estar subvencionada. No comprenen que els concerts educatius no es fan en virtut de la respectable llibertat educativa sinó amb la finalitat temporal de cobrir eixe buit de dret a l´educació en determinats espais on l´Administració encara no ha pogut promoure centres educatius. És normal, doncs, que el poder públic dedique els seus esforços principals a promoure una ensenyança pública de qualitat abans que a mantindre centres educatius privats.

A més la llibertat significa que, independentment del tipus d´educació que els pares i les mares trien, sempre tindran la garantia que es respectaran els drets i els valors protegits per la llei. La llibertat educativa suposa que tots i totes tenen opció a una educació i a què eixa siga de qualitat i respectuosa. Lluny queden els temps en els quals la religió era a les aules obligatòriament. Alguns dels qui ara criden llibertat educativa tal volta estaven contents que no es respectara aleshores la llibertat de rebre un ensenyament laic.

És clar que els models educatius no són perfectes. Amb la participació dels diferents agents que els posen en pràctica es poden modificar profitosament criteris. Potser el nou projecte educatiu impulsat per la Conselleria d´Educació tinga defectes o aspectes que cal reformar. Però s´ha d´evitar que no siga la llibertat l´escut dels desacords.

En definitiva, cal deixar a la llibertat en pau. El dret a triar centres educatius no és sinònim del pagament de subvenció a escoles privades de manera permanent ni significa l´obligatorietat de la conselleria a mantindre per sempre en nòmina a un professorat que no ha passat cap tipus d´oposició, com la resta de mestres de les escoles públiques. L´educació i la llibertat per a tots i totes va més enllà de les subvencions.