Sempre he reivindicat que Europa queda més a prop del que pensem i que moltes de les decisions que ens afecten es prenen allí. Però avui sent que Europa queda lluny i que el PPCV es fa el sord i el mut. Per primera volta en la història, un valencià serà objecte d´un impeachment en octubre. Concretament, un valencià del PP. I solament Isabel Bonig pot impedir-ho, atés que ella és ara la responsable de la llista electoral que posava Pedro Agramunt com a senador electe als comicis de maig de 2015.

I no era, ni de lluny, la primera volta que este il·lustre personatge accedia al Senat. La trajectòria de l´ara anomenat diplomàtic del caviar ve de lluny, de quan als 90 era president del PPCV i sortien unes converses en què Vicente Sanz (l´assetjador de Canal 9) i Eduardo Zaplana volien un cotxe millor, venien a la política per a "forrarse" o parlaven del muntatge i del "quiosc" d´Agramunt amb tota impunitat. El cas Naseiro, el primer cas de finançament il·legal del PP, fou tancat per "nul·litat de les escoltes telefòniques".

I per allunyar Agramunt de València, no per desfer-li el xiringuito, va passar a ser diputat al Congrés, diputat en Corts i, finalment, senador, lloc que les seues posaderes han pres en propietat, elecció rere elecció, des de 1993 i on se l´ha vist poc. El senyor Agramunt Font de Mora es troba molt més còmode a Europa, exercint un càrrec a dit com és el de president de l´Assemblea del Consell d´Europa. I, si m´apuren, es troba encara més acomodat en les seues visites a la dictadura d´Azerbaidjan.

De fet, des de Compromís fórem els primers i els únics a denunciar que este senyor podria estar lucrant-se amb l´anomenada diplomàcia del caviar, que consistia a intercanviar informes favorables sobre el regim de Bakú -incloent un més que entredit respecte pels drets humans- a canvi de les suculentes llaunes de perles negres i segurament alguna cosa més. Perquè el caviar i, més enllà, el petroli, són l´or negre d´Azerbaidjan i les eines que troben per a subornar i comprar una neteja del seu nom que li deixe seguir mantenint relacions amb altres potències europees, encara que la població visca sota un règim en el qual manquen llibertats i drets.

Però mentre només érem Compromís, l´eurodiputat Jordi Sebastià, el senador Carles Mulet i jo mateixa com a portaveu adjunta de les Corts, els únics que bramàvem, a Agramunt, a Bonig i a Mariano Rajoy ja els estava bé. Però la supèrbia i el costum d´este senador amb ínfules frustrades d´eurodiputat, el va fer viatjar més lluny, si cap, per a reunir-se amb altre dictador. En aquest cas, Al Asad a Síria. I això ja no es podia permetre.

Mentre el PP a Europa li ha retirat el seu suport i en octubre previsiblement el destituiran de la Presidència de l´Assemblea del Consell d´Europa, Agramunt es nega a dimitir, Bonig a reclamar-li l´acta i Rajoy a contestar cap pregunta ni que siga per plasma. I tot això ens preocupa i molt. Què hi ha al darrere de la no dimissió d´Agramunt? El senyor ben bé està en una edat de jubilació, i els seus «quioscos» permesos llargament pel Partit Popular li permetran un bon retir... Però alguna cosa ha d´ocultar quan la resta no parla, ni tan sols per netejar el més que brut nom del PPCV. Brut de caviar, brut de petroli, però brut i podrit, al cap i a la fi.