Llig que els morts en les Rambles són de diverses nacionalitats, persones que s'haurien acostat a Barcelona a disfrutar-la i que van morir per les accions d'uns bojos musulmans a què havien donat hospitalitat a Catalunya. I ahí veiem la moralitat descerebrada que ve donant-se: a alguns els molesten els turistes, la contribució dels quals a la riquesa i l'ocupació és evident, la qual cosa entre altres permet acollir als mas de 500.000 musulmans, que habiten a Catalunya.

L'islamisme, a través de la seua interpretació integrista d'alguns passatges del Corá, ens retrotrau a èpoques ja superades en sòl europeu. Els fets que han succeït són prova d'això. El desenrotllament i l'evolució del continent, ha sigut una confluència de la tradició clàssica, l'humanisme cristià i la il·lustració. Ara els mals musulmans volen frenar els avanços d'Occident que es traduïxen en benestar, drets i cultura.

I en que es traduïx l'acció d'Europa fins a la data? En el ´buenisme´ de donar suport als desplaçats encara que siga en el menyscabament dels mateixos europeus. Només cal vore el que per wassap estem estos dies rebent de les principals lideresas podemites que hui estan al capdavant de les principals capitals espanyoles, com Madrid u Barcelona. Obrir els braços sense exigir un mínim compromís d'integració és tota una temeridad.Si seguim així, cedint els nostres valors i conquistes ciutadanes, en pocs anys ´l'Eurabia´ somniada d'alguns serà realitat posant-se en risq les conquistes de Occident.

I ho sent molt si algun s'esgarra les vestidures al llegir-me, però només els relate el que altres abans que jo han escrit. Com l'expert islamologo Samir Khalil, egipci, professor d'història de la cultura àrab i d'islamologia a Beirut i Roma, que insistix en l'estupidesa d'Europa al no vore que l'Islam utilitza la nostra tolerància per a islamitzar-nos; o el que és el mateix, empobrir-nos intel·lectualment i arrossegar-nos segles arrere en algunes actituds; servisca de mostra el paper de la dona en la societat.

Coincidisc amb ell en què Europa no sols ha de defendre la seua identitat, sinó també la universalitat dels seus drets que compten amb un àmbit regional que hui és enveja de molts.