L´accés a la formació permanent és un dret. Així es proclama en l´article 14.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, preceptiva al nostre país. Per a l´any 2020, la Unió Europea ha establert un objectiu sobre formació permanent: almenys un 15 % dels adults amb edats entre 25 i 64 anys hauria de participar en activitats d´aprenentatge permanent. L´agència estadística europea, Eurostat, pren com a criteri el període de quatre setmanes anteriors a l´enquesta que es realitza per avaluar l´acompliment de l´objectiu. Les dades disponibles mostren que el nostre país s´allunya de l´objectiu europeu en formació permanent, que retrocedeix. Des de l´any 2005, el percentatge de persones que participen en activitats d´aprenentatge permanent ha baixat 1,2 punts en el cas dels homes i 1,5 punts en el cas de les dones. Per contra, la mitjana de la Unió Europea ha pujat 1,2 punts en el cas dels homes i 1,4 punts en el cas de les dones, que ja estan a 3,3 punts de l´objectiu (les espanyoles estan a 4,8 punts i baixant).
Malgrat la proclamació del dret i l´establiment d´un objectiu de la UE sobre aprenentatge permanent, el ben cert és que, a hores d´ara, una part molt important de la població en edat laboral no hi participa i, a més, no disposa d´una certificació que acredite una cualificació professional. Al País Valencià hi ha més de 2 milions i mig de persones en edat laboral en aquesta situació. Resoldre aquest problema implica millorar l´accés a la formació permanent, desenvolupar la formació de persones adultes i els sistemes de certificació de les competències assolides per l´experiència laboral (article 7é de la Llei del Qualificacions i la Formació Professional, 2002). Un fenomen relacionat amb aquesta manca de formació és, sense dubte, la cronificació de l´atur de llarga durada. L´any 2011, només un 22 % dels desocupats que havien treballat abans portaven més de dos anys en l´atur; ara en són un 42%.
La participació en activitats d´aprenentatge permanent als països de la Unió Europea correlaciona amb la inversió educativa, que també té a veure amb el rendiment dels estudiants. A Espanya, però, la inversió educativa baixa. Se sol dir que els països avançats han d´invertir més del 5 % del seu Producte Nacional Brut en educació. Ací s´arribà al 4,9 % l´any 2009, amb el govern de Rodríguez Zapatero, i des d´aleshores el percentatge només ha fet que descendir. Ara estarem en un 4,3 % i les previsions són que encara baixarem fins al 3,6 % a l´any 2020 (segons l´Actualització del Programa d'Estabilitat del Regne d'Espanya 2017-2020, que fou enviat pel govern espanyol a Brussel·les).
Cal doncs, canviar la tendència pel que fa a la caiguda de la inversió educativa i de la formació permanent. És el nostre dret.
