És l´hora de preguntar-se per què no hi ha cap projecte que tracte la rehabilitació del parc públic d'habitatges del Cabanyal. Les propietats adquirides per a la prolongació de l´avinguda del PP es troben en un estat deficient de conservació. En aquest moment són, solucionat en part el conflicte de convivència en la Zona 0, la principal causa de degradació del Cabanyal.

Es tracta d'uns 500 habitatges, concentrats en la zona més afectada per la destrucció que es va portar a terme en temps del govern del PP. A la preocupació per aquest patrimoni públic, s'ha d'afegir l'efecte que la degradació té sobre les propietats privades. Mentre no comence l´obligatòria rehabilitació dels habitatges públics, qui farà complir la normativa legal a la propietat privada? Amb quina autoritat? El cor del Conjunt Històric Protegit del Cabanyal necessita decisions polítiques, li cal tractament sense dilació.

No es poden ajornar més les decisions polítiques que posen fi al dilema de «o tot o res» (o tot públic o tot privat). Hi ha altres opcions. Per exemple donar parcialment entrada a la iniciativa dels particulars, en els mateixos termes de garantia social en què ja s'ha fet, de manera que aporte recursos per a posar en valor i ús el patrimoni públic restant. Un altre exemple, promoció cooperativa amb cessió de sol.

Dels més de 500 habitatges de propietat pública, 10 han sigut objecte de consideració per a la seua rehabilitació, en aquest moment encara estan en fase de licitació d'obres. Altres 23 habitatges s'han venut en concurs públic, 13 en 2016 i 10 en 2017. Solament algunes de les què es van adjudicar en 2016 han començat la rehabilitació. Les del 2017 estan en tràmits administratius. És a dir, entre tots els habitatges immersos en un pla de rehabilitació no arriben al 10% del patrimoni públic; considerem aquest percentatge totalment insuficient per a creure en la rehabilitació real del Cabanyal.

En l'Avanç de Criteris Estratègics del Pla Especial del Cabanyal es planteja la construcció de 1.500 habitatges nous. D'ells 2/3 parts seran habitatges de Protecció Pública en Règim de Lloguer. Perfecte, encara que creiem que cal fer dues consideracions:

Primera: La planificació urbanística d'aquests habitatges d'obra nova, hauria d'estar acompanyada d'un estudi econòmic seriós de finançament que garantisca la promoció pública i social que s´anuncia. Si en el futur es compleix amb el que s'està proposant estarem davant d´un bon fre a la gentrificació.

Segona: La rehabilitació i el manteniment deuen ser peces clau i prioritàries de la política d'habitatge a curt i mig termini. Abans que l'obra nova cal planificar i executar la rehabilitació i el manteniment, molt especialment sent El Cabanyal centre històric protegit. El major cost de la urbanització expansiva respecte de la rehabilitació, l'antiguitat i l'estat del parc d'habitatges, el compromís mediambiental enfront del canvi climàtic, mostren la importància que ha de tenir la rehabilitació i el manteniment dels edificis. Està comprovat que rehabilitar un edifici d'habitatges, encara que se substituïsquen totes les fusteries, se´l dote d'aïllaments i se li canvien les instal·lacions, suposa un estalvi energètic i de contaminació del 45% aproximadament.

Si enfoquem l'assumpte des d'una perspectiva social, la rehabilitació és un gran dinamitzador de l'activitat del sector i de l'economia local ja que sovint la realitzen xicotetes i mitjanes empreses molt vinculades al territori, i es tracta d'una activitat intensiva de mà d'obra. Amb un cost menor contribueix a la millora de les prestacions de l'habitatge i, a més, pot incidir en les capes de població menys afavorides que tenen dificultats per a accedir a un habitatge social.

Els beneficis socials i econòmics de la rehabilitació solen ser immediats i tangibles, ja que millora la qualitat de vida de la població, arrela als seus residents en el seu entorn, manté la ciutat viva, crea activitat econòmica, preserva el patrimoni i garanteix la pervivència dels espais públics com a lloc de trobada, d'intercanvi, de cultura i de relació. Un altre gran factor a tenir en compte per a impedir processos de gentrificació i que definitivament mantindrà viu el barri.

Quan es prendran les decisions polítiques que faciliten la recuperació de l'habitatge públic? Ja és molt urgent.