L´ampliació de l´Hospital Clínic aprovada pel Consell de la Generalitat a proposta de la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, hui és una realitat. És una notícia il·lusionant per a tota la ciutadania i especialment, per als que tenim eixe centre com a hospital assignat.

El Clínic ha estat sempre una referència de bona assistència sanitària a la ciutat de València i fins i tot a la província. Durant molts anys parlar d´hospital capdavanter era parlar de l´Hospital Clínic o de la Facultat, com també era conegut. Avui l´Hospital Clínic és un centre del màxim nivell sanitari segons la classificació de la Conselleria de Sanitat, compta amb 590 llits i amb totes les especialitats mèdiques, anualment es realitzen en ell més de 16.000 intervencions quirúrgiques i mes de 400.000 consultes. L´Hospital Clínic manté una important tasca investigadora mitjançant l´Incliva centre acreditat pel Ministeri de Sanitat, i al mateix temps, continua sent el centre docent per excel·lència per als estudiants de diferents especialitats sanitàries.

Però la bona fama i el bon treball del Clínic no ha estat sempre seguida de la inversió que necessitava per millorar la seua plantilla de professionals, les seues instal·lacions i el seu equipament.

L´Hospital Clínic va ser fundat a 1913 i va pertànyer a la Universitat de València fins que en 1987 s´integrà en la xarxa hospitalària de l´INSALUD, un any després va ser transferit a la Generalitat Valenciana. L´edifici inicial ha vist com es feien diverses obres de reforma i ampliació. Les dues més importants es varen dur a terme en el anys 1983 i 1990, la primera va suposar la construcció de l´edifici matern-infantil i la segona va suposar la construcció de més sales, quiròfans i altres dependències.

En el darrers 20 anys, malgrat que era evident la necessitat d´ampliar i reformar l´hospital, els diferents consellers de Sanitat del Partit Popular no pensaren o no foren capaços de dur a terme l´ampliació. L´única iniciativa mig seriosa d´ampliació per part de l´administració anterior va finalitzar en una mala jugada a la Universitat Politècnica i en un projecte lligat a la trama Gurtel de finançament irregular del PP. Cal recordar que en aquells anys, les preferències dels governs del PP en matèria sanitària anaven per camins diferents dels de la sanitat pública. Les concessions d´Alzira, Manises, Dènia, Elx o Torrevieja atorgades a grups empresarials nacionals i estrangers; els concerts d´alta tecnologia lliurats a grups empresarials afins ideològicament; el desviament sistemàtic de malalts a hospitals privats o l´obligatorietat d´acceptar un model de dedicació sense exclusivitat a la sanitat pública per als metges que s´incorporaven per primera vegada als seus llocs de treball. Son exemples del que reialment volia el PP. I junt a totes aquestes formes subtils d´afeblir la sanitat pública i reforçar la sanitat privada, el Partit Popular va decidir la construcció d´un hospital mastodòntic i desfasat per als temps actuals.

Com a conseqüència de tot l´anterior, el Clínic ha arribat a estar molt a prop d´una situació límit, tot i que les reformes que s´han fet dins del Pla de Dignificació d´Infraestructures en el dos últims anys han anant millorant allò que era més urgent.

L´actual Consell del Departament Clínic Malva-rosa, òrgan de participació dels ciutadans en la gestió sanitària, va demanar, quasi des de l´inici de la seua constitució, a la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública l´ampliació de l´Hospital mitjançant l´adquisició de l´antiga Escola d´Enginyeria Agrícola propietat de la Universitat Politècnica. Tots el membres del Consell de Salut hem estat conscients de les dificultats, econòmiques i d´altre tipus, que suposava aquesta iniciativa, per això ens sentim molt satisfets amb la decisió del Consell que, lluny de paraules buides, és una reial aposta per la millora de la sanitat pública, la de veritat, la que pensa sols en el benefici del malalt i no es preocupa dels accionistes de grups econòmics poderosos o del sou dels directius d´algunes fundacions.