L´adjectiu "mig", que no s´ha de confondre amb "mitjà" ni amb "medi", ja tractats anteriorment, fa referència a la mitat d´un tot. Normalment, va anteposat al substantiu:
- Has de posar mig got d´oli.
- Ha vingut mig poble a celebrar-ho.
En femení s´escriu "mitja", amb el dígraf "tj". Cal tindre en compte, però, que este dígraf en valencià generalment es pronuncia igual que la "j" simple de "jove":
- Només treballa mitja jornada.
I, en alguns casos, quan la paraula que precedix comença per vocal tònica, la "a" final de la forma "mitja" no es pronuncia:
- Fa mitja hora que se n´ha anat.
