La paraula «transsiberià» designa el mític ferrocarril que unix Moscou amb Vladivostok, travessant la immensa estepa siberiana, i que enguany fa precisament un segle que es va inaugurar. En rus rep el nom de «transsibirskaya»; en anglés es va adaptar com a «transsiberian», a vegades escrit amb guionet, «trans-siberian», i en francés, «transsibérien».
Igual com passa amb la paraula «transatlàntic», que comentàvem ahir, el mot «transsiberià» és també una excepció ortogràfica. En realitat, són les dos cares de la mateixa excepció. Si la «s» de «transatlàntic», situada entre consonant i vocal, representa una esse sonora [z], cal escriure «ss» en paraules com «transsiberià» per a indicar que el so de la esse és sord [s].
En el mateix cas estan les paraules «transsaharià», «transsepte», «transsexual», «transsilvà» o «transsònic».
