La paraula «màcula» està presa directament de la forma llatina idèntica, que significava 'taca'; però en valencià el seu ús ha quedat restringit sobretot a l'àmbit moral. Una «màcula» és, efectivament, una actuació deshonrosa en la vida d'una persona, que entela la seua reputació.
En la cultura cristiana, la «màcula» era una referència al pecat original. I en este sentit és com la utilitzava sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons, atribuint a Jesús les paraules següents: «temps vindrà que yo escamparé aygua pura, e serets purificats de tota màcula». El nom de «Immaculada», que s'aplica com a sobrenom antonomàstic a la Mare de Déu, fa referència precisament al fet que, segons la creença cristiana, fou concebuda sense la màcula del pecat original.
En la terminologia científica la paraula «màcula» ha passat a utilitzar-se per a referir-se a una taca rogenca en la pell causada per la dilatació dels capil·lars sanguinis, i també per a designar una zona de la retina, situada en la part posterior de l'ull, que permet distingir els detalls amb claredat.
