De l'antiga forma «triümfo», cultisme format a partir del llatí «triumphus», es va generar per contracció la variant popular «trumfo», per a designar específicament la carta d'un coll determinat que, per les regles fixades en certs jocs de cartes, venç les dels altres colls. Esta forma popular ja apareix usada en el segle XV en 'La brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossén Bernat Fenollar', escrita pel prevere Jaume Gassull: «y al trunfo te'l juga, que tot t'ho guanyava, / donchs si trunfo té, ¿perquè no'l jugava?».
A partir de la forma «trumfo», s'ha generat l'expressió «oros són trumfos», que s'utilitza figuradament per a remarcar que en els negocis i altres transaccions comercials el que realment importa és guanyar diners.
Per cert, en anglés «trumfo» es diu «trump».
Més informació...
