El «batall» és una peça metàl·lica, generalment en forma de porra, suspesa en l'interior de la campana, i amb la qual se la colpeja per a fer-la sonar. Prové del llatí «battuaculum», derivat de «battuere», que significava 'batre'. I és que, efectivament, un «batall» era un objecte per a batre. Ja apareix usat en un document de 1482, amb una referència al campanar de la seu de València: «penjar lo batall del Miqualet dintre la campana, ab barres de ferro e no ab cordes, perquè fàcilment se porian podrir e caure».
També forma part de la locució «a on hi ha campanes, hi ha batalls», que a vegades es completa amb altres referències comparatives que reforcen el seu valor expressiu: «... i a on hi ha borregos hi ha llana, i porcs que mengen i grunyen, com la bacona d'Artana», que es fa servir per a indicar que l'existència d'una cosa implica necessàriament la presència d'una altra.
