El «tauró» és el nom genèric que rep un grup de peixos marins de grans dimensions, amb unes dents tallants i poderoses, i una inquietant aleta dorsal. Són grans depredadors i molt temuts pels hòmens. Possiblement, com a expressió d'este temor, antigament també foren coneguts com a «cans (o llops) marins».
El nom «tauró» sembla que prové del tupí-guaraní, família de llengües ameríndies de diversos pobles que habiten en una extensa regió que comprén l'Amazones i l'Uruguai. Del terme «uperú», amb aglutinació de «t-» inicial, es va crear en portugués la forma «tubarâo» i en castellà «tiburón». La forma «tauró» es documenta en la nostra llengua molt recentment, a començaments del segle passat. Però Marc Antoni Orellana, en 1802, ja arreplegava la forma «taburó», adaptació de la variant castellana «taburón», que segurament és la que va originar la forma «tauró».
