L'expressió llatina «dies irae», pronunciada habitualment en valencià com a [díez í?e], significa literalment 'dia de la ira'. Es tracta d'una seqüència que tradicionalment es recitava en les misses de difunts, procedent d'un antic himne del segle XIII atribuït al clergue franciscà Tomàs de Celano. El poema és una recreació del juí final, i l'expressió «dies irae» en eixe context és una invocació a Déu per tal que descarregue la seua ira contra els pecadors i els castigue immisericordiosament a les flames voraces de l'infern. Actualment, com una projecció metafòrica del sentit originari, la locució «dies irae» també s'ha utilitzat molt sovint en llibres i pel·lícules per a fer referència a una explosió desbocada de sentiments irats que, en un moment determinat, es manifesten impetuosament amb violència extrema.
