La paraula «pol·lució» prové del llatí «pollutio», que significava 'taca', tant en sentit físic com moral. L'adjectiu «impol·lut» encara manté el sentit originari, modificat pel prefix «in-», que li atorga el valor contrari. A finals del segle XVIII, l'ús del vocable «pol·lució» tendí a especialitzar-se per a referir-se exclusivament a les ejaculacions produïdes de manera espontània i involuntària. Este sentit ha quedat associat sobretot a l'expressió «pol·lució nocturna», sovint causada per fantasies oníriques de caràcter eròtic. En este cas, convergien en la mentalitat de l'època el doble significat de màcula física i moral. A partir dels anys setanta del segle passat, el terme «pol·lució» ha adquirit un nou sentit, provinent de l'anglés, que fa referència a la contaminació de l'aire o de l'aigua, produïda pels residus de processos industrials o biològics.
