La paraula «cabal», provinent del llatí clàssic «capitalis», transformat en «capalis» en llatí vulgar, té el significat bàsic de 'conjunt de béns que posseïx algú'. Però a partir de l'ús a poc a poc s'ha anat especialitzant per a restringir-ne l'abast semàntic als diners, i a més amb la particularitat morfològica que s'ha lexicalitzat en plural: «els cabals de la comunitat eren molt migrats», deia Jesús Ernest Martínez Ferrando en «La botiga dels llibres vells». I este sentit de riquesa, en una societat eminentment agrícola, es va concretar també en una accepció que feia referència a la quantitat d'aigua que fluïa per un riu o per qualsevol altre tipus de canalització.
Partint de «cap», també s'ha generat un adjectiu homògraf, usat per a qualificar algú que té totes les qualitats requerides, complet, exacte, perfecte i, per damunt de totes estes excel·lències, honest. Tot això és un «home cabal».
