La paraula «andola» està relacionada amb la forma llatina «ambulare», que originà el verb valencià «anar» i el castellà «andar», i possiblement també, en la seua configuració final, ha rebut la influència de la paraula àrab «gandura», que significava 'dona coqueta, frívola'. El sentit originari apuntava a la manera de caminar; però en l'actualitat ens ha arribat associat a un lloc indeterminat, sobretot quan es tracta d'un paratge de difícil accés, fora dels camins transitats. En castellà equival a «andurriales».
La paraula «andola», a més, també s'utilitza formant part de l'expressió «córrer l'andola», amb què es transmet la idea d'anar d'un lloc a un altre sense un propòsit definit, vagant per paratges indeterminats.
