La paraula «mola» prové del llatí «moles», que significava 'massa, volum o pes grans'. I eixe és, encara, el sentit bàsic amb què s'usa esta paraula: «El recinte del castell, allà dalt de la muntanya, era una mola imponent». En castellà, per a este significat s'usa la paraula «mole», en masculí.
Però hi ha un altre ús molt habitual de la paraula «mola» que ha quedat fixat en el vocabulari orogràfic per a designar un tossal relativament aïllat, de pendent escarpat, amb una massa de pedres voluminoses de forma arredonida en la part alta i amb el cim planer. Per a este altre ús en castellà s'utilitza la paraula «muela». La geografia valenciana té diverses moles que són de referència obligada per als excursionistes que es recreen contemplant els paisatges naturals, com la mola de Segart, la mola d'Ares o la mola de Cortes. Les vistes són impressionants.
