Per a molts valencians, la paraula «garbí» els evoca el nom d'una muntanya situada als estreps occidentals de la serra de la Calderona, entre els municipis d'Estivella, Segart i Albalat dels Tarongers, des d'on es divisa una gran franja costanera i el plàcid i relaxant horitzó del mar de fons. Però, en realitat, «garbí» és un nom comú que servix per a designar el vent que bufa del sud-oest. És un vent càlid i sec, que sol portar pols fina en suspensió procedent del desert del Sàhara
El vocable «garbí», usat ja en el «Llibre dels feits» de Jaume I (1380), procedix de l'àrab «garbi», que significa 'occidental', i derivava de «garb», que volia dir 'occident, lloc remot'. Els punts de referència varien en funció del lloc on s'està situat. Molt probablement, esta veu passà del valencià al castellà, on es transformà en «garbino».
