La paraula «sainet» prové de la forma castellana «sainete», diminutiu de «saín», equivalent a la forma valenciana «sagí». Originàriament, esta paraula s'utilitzava per a designar un 'mosset molt gustós', fóra de sagí, de cervellets o de qualsevol altra matèria grassa. Passà després a designar, figuradament, qualsevol cosa que es percebera com una expressió de bon gust, des de les bones maneres fins als ornaments dels vestits. I, finalment, passà a utilitzar-se per a referir-se a una peça teatral breu de caràcter jocós i costumista.
En l'àmbit valencià, el sainet adquirí una gran rellevància amb figures com Eduard Escalante o Josep Bernat i Baldoví, que se serviren d'este gènere teatral per a reflectir la vida social valenciana, especialment les actituds lingüístiques de determinats sectors de la població, que tendien a usar el castellà com a signe de distinció.
Fora de l'àmbit teatral, la paraula «sainet» també s'usa per a referir-se a qualsevol situació còmica o grotesca.
