La paraula «opereta» prové de l'italià «operetta». Es formà per l'aplicació del sufix de caràcter diminutiu «-etta» a «opera», vocable que significa 'obra'. Encara que este terme és d'origen italià, l'«opereta» no nasqué realment a Itàlia sinó a França. Fou concretament el músic d'origen alemany, però nacionalitzat francés, Jacques Offenbach qui estrenà l'any 1856 «La Rose de Saint-Flour» a París, que és considerada la primera obra d'este gènere musicoteatral.
Era una resposta a les necessitats de «divertimento» de l'època: un contrapunt frívol enfront dels drames de les òperes. L'opereta, efectivament, és una peça lleugera, de to còmic, amb una trama argumental que sovint resulta inversemblant, caracteritzada per l'alternança de parts dialogades i cantades amb acompanyament orquestral.
Més enllà dels escenaris, la paraula «opereta» ha passat a utilitzar-se per a qualificar una situació on regna el desgavell més absurd.
