La paraula «sinistre» prové del llatí «sinister», que significava 'esquerre', oposat semànticament a «dexter», 'destre'. Originàriament s'usava per a fer referència a la mà o a qualsevol altra part del cos situada en eixe mateix costat, i per extensió per a referenciar locativament els objectes situats en eixe mateix costat en relació a la posició d'algú o d'alguna cosa.
Però, a partir de les pràctiques augurals romanes, en què s'interpretava que si les aus venien des de l'esquerra era un indici de mal averany, la paraula «sinistre» passà a adquirir el significat de 'funest, atziac'. Posteriorment, com a derivació d'este significat, se substantivà per a fer referència a un 'succés desgraciat' o a un 'accident greu': «Lo sinestre de fortuna me ha portada a la fi de mos darrers dies», confessa Plaerdemavida a Tirant. La variant «sinestre», amb «e», fou habitual fins al segle XVI.
