El frontó de Frares de Traiguera va acollir els mestres participants en una jornada divulgativa impulsada des de la Generalitat Valenciana dins d'un pla estratègic de formació del professorat. Hi ha interés a recuperar una de les modalitats més singulars del conjunt de la pilota valenciana. Modalitat de joc indirecte emparentada amb altres del País Basc, d'Aragó, i de terres de dellà els mars. També amb la pilota a mà en l'àmbit de parla anglesa. El joc de Fives nascut en les parets de les esglésies angleses col·loca els frares en el centre de la pista, ben visible.
La grandesa del joc de pilota ha estat, està, i segurament estarà en la seua entranya diversa; en el respecte que, a tot arreu del món, se li té per ser herència d'avantpassats. Ho hem pogut viure recentment a Colòmbia, en un Mundial, que, sense la presència del joc que allí consideren heretat dels pobladors prehispànics haguera passat desapercebut, alié, o pitjor encara, impost. I que, al comptar amb el joc dels vells pastusos, elevar-ho a la mateixa categoria que el practicat per europeus llatins o anglosaxons, va portar a milers i milers d'espectadors a vibrar amb un esdeveniment que rescatava de la marginació i oblit una manifestació lúdica i popular heretada de segles i considerada com a part del recorregut vital de generacions.
En el primer Congrés Mundial de Pilota a Mà celebrat a impulsos de la Federació de Pilota Valenciana que presidia Víctor Iñurria, les paraules del representant de la pilota a mà, a llargues, que es manté en l'illa sueca de Gotlan van ressonar i van quedar gravades en la ment de molts: «Mai triomfarà l'intent d'unificar una sola pilota en el món si això suposa acabar amb les modalitats tradicionals de cada territori perquè això seria acabar amb tot el que fins hui hem preservat per ser part de la nostra cultura».
Vint anys després d'aquelles paraules podem afirmar que són perfectament actuals. El valor de la pilota és el pes de la seua història. Per eixa història, molts mestres s'interessen per ella; per eixa història, moltes autoritats obrin els seus sentits a la música de les emocions que acompanya una tradició; per eixe valor sentimental hi ha gent capaç de treballar amb il·lusió. Vostés creuen que hi ha gent disposada a deixar-se la pell per un esport que res li diu al seu cor? Podrà fer-ho per algun interés momentani però serà una aposta a curt termini. Acabat l'interés, es va acabar la il·lusió.
La pilota en el frontó de frares, en els carrers dels pobles, en els trinquets de pilota grossa, en les galotxes de Monòver o El Pinós, a llargues, a curtes, a palma, en frontons o trinquets, en els murs de qualsevol església, en les places, forma el cos i l'ànima de la pilota valenciana sempre disposada a compartir les mateixes emocions i un mateix futur amb altres manifestacions que també són diverses encara que estiguen lluny de la terra propia. Així és la pilota en terres anglosaxones, a Frísia, Picardia, la vella Bascònia , també en terres castellanes, o inclús en la vella Lusitània. En les terres italianes, les mexicanes dels mixtecos o els tarascos, de les sabanes veneçolanes o les serres andines, dels vells charrúas. Tot això suposa un valor cultural que hauria d'aprofitar-se, que mai pot perdre's. Per això, que desenes de mestres es junten en el frontó de Frares de Traiguera té un valor simbòlic molt important. És el valor de saber-se partícips, accionistes d'il·lusions, el valor de les quals es sempre sòlid.
