El pati central del claustre de la Universitat de València està presidit per una escultura de l'humanista Lluís Vives, sempre citat entre els historiadors de l'esport per la seua comparació entre el joc de pilota que es practicava en els nombrosos trinquets valencians de la seua època i els de París. Segurament fou un bon aficionat per a atrevir-se a comparacions de caràcter tècnic.
La Universitat de València va ser creada un 30 d'abril de 1499 per impuls de les autoritats públiques de la ciutat que tingueren el suport per a l'emissió oficial de títols del Papa valencià Alexandre VI, un altre impulsor del joc de pilota a Roma, i del rei Ferran el Catòlic que, des de Sevilla, un 16 de febrer de 1502, atorgava la seua aprovació perquè tinguera els mateixos privilegis que la de Salamanca.
València, que en el segle XV era la ciutat més poblada de l'antiga Corona d'Aragó, la més brillant en la creació literària i cultural, la més dinàmica en el comerç, mancava no obstant això d'una Universitat. Cinc anys després de l'aprovació de Ferran el Catòlic, en 1507, Lluís Vives es va matricular en esta universitat i va acabar donant classes a Bruges, la ciutat flamenca que va alçar un bust seu en un dels seus parcs públics.
La primera expedició de pilotaris valencians, impulsada des de la Societat Pilotari de Godelleta, li va rendir un homenatge el primer dia de setembre de 1992, previ a la partida que els enfrontaria a una selecció belga en la localitat valona d'Horrues. Era un reconeixement a un dels valencians més universals, sempre preocupat per la formació de la joventut en els millors valors. I aficionat a la pilota.
I entre els millors valors formatius de la joventut està l'esport, on el jove s'esforça, se sacrifica darrere d'una victòria, de la millora d'una marca, en un esperit de superació que ha de compatibilitzar amb el respecte a les regles i a l'adversari. El jove esportista ha de practicar en la victòria i en la derrota el valor de la humilitat i la generositat. En el joc de pilota valenciana és inconcebible, per exemple, que un pilotari conscient d'haver comés una falta no siga ell mateix el que la proclame. La història demostra que a pesar de jugar-se molts milers de reals, durs de plata, o euros, mai de la vida va acabar un partit amb la intervenció de la força pública.
El torneig que comença el dijous pròxim en Pelayo, que arriba a la seua tretzena edició, amb totes les figures del moment, en dos semifinals i una final programada per al dia 14 d'abril i que patrocina la Universitat de València, està complint amb els valors fundacionals de la institució, amb els predicats en les seues obres per l'humanista Vives, i pels que, hui en dia continuen amb la creació de la Càtedra de Pilota. Eixa implicació de la Universitat de València amb este esport de cavallers és exemple viu de la impregnació d'una institució valenciana en l'ànima del poble de què va nàixer i en el compromís amb la millor de les tradicions.
