No dic res nou, si afirme que les expressions culturals vinculades a les festes que gaudeixen d'una tradició centenària expressen de manera plàstica els gustos, les modes i la simbologia del passat. I això els atorga un caràcter imprés pel pas del temps que, d'alguna manera, les singularitza. En essència, les efímeres manifestacions artístiques que emergeixen en l'àmbit festiu representen, amb prou fidelitat, també, la mentalitat de la societat que les celebra i poden arribar a ser un vehicle valuosíssim de transmissió de les idees i un mitjà potentíssim d'integració social. Això primer ho tingueren ben present, especialment, els cercles del poder del Barroc en l'àmbit hispànic. En aquest sentit, el cas que ocupa aquestes ratlles tampoc no és cap excepció.
Per altra banda, és cert que si els destinataris d'aquelles accions, és a dir, el Poble, no haguera gaudit d'aquelles produccions artístiques que pretenien delectar, o no les haguera entés -perquè també tenien una intencionalitat didàctica- o tampoc no les haguera acceptat com a part integrant de la seua identitat col·lectiva, en molts casos, no haurien perdurat fins hui dia de la manera que ho han fet.
El cas de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, potser, és paradigmàtic en molts -sinó tots- els aspectes anteriorment plantejats. Per aquesta raó resulta destacable la lloable iniciativa que han tingut els festers organitzadors d'aquesta viva explosió de barroquisme popular eminentment valencià, que és la Festa d'Algemesí del 7 i 8 de setembre, els quals han organitzat un modest, però interessantíssim, cicle de conferències al voltant d'alguns aspectes directament o indirectament relacionats amb ella; tot just després de la seua celebració, el que confereix més mèrit a la iniciativa.
Per raons d'espai i perquè per la meua condició de filòleg em toca més a prop, només m'ocuparé d'una d'aquestes ponències -que tenen lloc del 12 al 14 de setembre, al Casino Lliberal, a les 20.30 hores. Concretament, es tracta de la intervenció del director del Museu de la Festa (o Misteri d'Elx) Joan Castaño; una persona que coneix amb molta precisió el contingut, la història i el sentit d'aquesta peça única del teatre medieval, la qual tindrà lloc dimarts 13 de setembre. L'objectiu de la seua participació -d'un evident interès- és informar el públic assistent sobre els primers testimonis documentals, l'evolució i quins han estat els organismes responsables de l'organització del Misteri d'Elx al llarg del temps.
Amb aquesta iniciativa els organitzadors -els festers de la Mare de Déu, com se'ls coneix popularment a Algemesí- mostren una voluntat decidida d'estretir els llaços de germanor entre dos manifestacions patrimonials valencianes de caràcter local i indubtable interés global. L'intent, per ell mateix, és lloable; i el resultat, potser, esdevindrà el germen per a futures col·laboracions i accions acadèmiques de més envergadura, que puguen tenir la festa d'Algemesí com a eix i objecte d'estudi. Aqueix, és, també, el nostre desig, i aquestes lletres una modesta i sincera mostra de suport, compromís, agraïment i enhorabona, per la voluntariosa i imprescindible, alhora que original i insubstituïble tasca que han fet i fan totes les persones que contribueixen a fer possible la Festa d'Algemesí.
