El poder polític i econòmi d'esta ciutat anà a per tu, Jaume, ho saps. I no sols per liquidar-te de Mestalla sinó per humiliar-te públicament. Havies guanyat quatre títols en tres anys i això era imperdonable. Tenies encara dos delictes més: no ser massa ric ni donar-te massa importància desde la presidència, comportant-te com un aficionat més, quin atreviment.
Per a dirigir el Valencia CF feia falta algú molt més seriós i d'ordre. El fill de l'amo, que era un home discret i auster (menjava cada dia un bullidet, senyat de contenció, segons contava algun predicador que estos dies també ha presumit d'haver sigut molt amic teu: n'hi ha qui vol ser protagonista sempre, tambe quan moren els altres).
El fill de l'amo resultà ser un incompetent tan gran que el Valencia CF acabà havent de ser venut a un milionari asiàtic anys després, eixugat econòmicament. A pesar que els ho vas advertir ja quan estaves fora del club: el nou Mestalla, millor que siga municipal i sostenible i no eixe bunyol megalomaniac que acabà sent.
Però el teu trellat, Jaume, no tenia cap pes. El mèrit de la teua presidència, bé que ho saps, va ser tot de Manolo. Només vas ser la cara simpàtica del projecte i poc més.
Sí, es cert, Jaume, vas ser un tio molt divertit, apassionat del futbol i dels plaers de la vida, predisposat a riuret de les teues ocurrències, que en foren moltes.
Recorde un dia qualsevol de la Champions, tornant a les quatre del matí d'algún país europeu, quan ja estàvem a punt d'aterrar a Manises, molt cansats tots, i tenies les mateixes ganes de festa que en la vespra, el mateix esperit sorneguer i lúdic.
De les mostres de condol que has rebut estos dies, les més sinceres m'han semblat les dels futbolistes, sobre tot els que ixiren de l'escola de Paterna, perquè en els fons sempre et ficares en la seua pell. Et senties un d'ells: vas jugar al futbol fins als últims dies.
Ara que el Valencia CF va tant bé gràcies a Marcelino, convé recordar qui ajudava al club quan tot anava malament en les dos últimes temporades. Vas ser l'únic dirigent que els donà una mà als nou propietaris de Singapur, perduts com estaven, i altra volta et quedares esperant: Layhoon incomplí la promesa de fer-te tornar a Mestalla per una vicepresidència de caràcter social.
Això et va doldre, clar, però saps que la vida et va donar molt més del que et va llevar. Fores un home de pau. I vas tornar a disfrutar de este Valencia vibrant que ens fa feliços una vegada més.
Ni el poder polític ni el financer van poder amb tu. Allà on estigues, Jaume, estaràs esperant la pròxima festa del Valencia.
