E

l costum de beure al carrer és una alternativa econòmica d'oci que no entén de cultures ni de països. Açò és una realitat. La diferència radica a l'hora de com es regula i es gestiona des de l'Administració aquest tipus d'activitat, que si bé compta amb el suport majoritari del col.lectiu juvenil com a principal protagonista, també suposa un munt de queixes i de problemes socials que demanen una solució responsable, sensata i eficient.

A la ciutat de València, l'Administració ho té molt clar: prohibició i repressió. El curiós és que no existix una norma que regule expressament l'assumpte del botelló, sinó massa burocràcia que deixa el tema sense acabar de tractar, d'ahí la necessitat de prendre mesures pràctiques, més enllà d'anar declarant ZAS (zones acústicament saturades) per tot arreu, aprovar ordenances municipals restrictives o intimidar mitjançant la presència policial, que poc pot fer per a resoldre la situació.

En lloc de traslladar el problema de barri en barri, de Tarongers a la platja i viceversa, el millor que es podria fer és gestionar bé les zones on les i els joves es reunixen per divertir-se al carrer, zones que deurien ser delimitades i habilitades pel govern local especialment per organitzar esta classe d'aglomeracions, tal com ocorre a moltes altres ciutats i municipis amb ajuntaments realistes i responsables, que pensen en la joventut i es preocupen per les seues demandes.

La realitat del botelló existix per una lògica senzilla. La joventut es caracteritza per ser un col.lectiu amb una alta precarietat laboral i una especial dificultat per aconseguir ingressos econòmics, i és per això que, davant els preus abusius de discoteques i pubs de festa, l'alternativa de beure al carrer s'apareix com l'única opció per a gaudir de l'oci nocturn.

Potser un altre tema a debatre deuria ser quin tipus d'oci se'ns oferix i quin realment existix, possiblement. Definitivament, la qüestió del botelló necessita abordar-se en conjunt i reflexivament, escoltant sobretot la veu de la joventut, representada pel Consell de la Joventut de València, i adoptant mesures coherents amb la idea que mai es podrà solucionar amb violència ni autoritarisme, sinó amb educació en valors cívics i saludables, conscienciació ciutadana i polítiques realistes que oferisquen a la joventut i als veïns i veïnes de la ciutat solucions de veritat.

?Secretari de comunicació de Joves Socialistes del País Valencià a València