La situació que es viu al Cabanyal em remet a l´obra teatral de Samuel Beckett «Tot esperant Godot». Durant la representació d´aquesta obra s´espera l´arribada del tal Godot però, al capvespre, sempre arriba un missatger que anuncia «el senyor Godot no vindrà hui, però demà segur que sí». Mai s´arriba a saber qui és aquest senyor, ni quin tipus d´assumpte cal tractar amb ell, encara que sempre queda oberta la finestra de l´engany («demà segur que sí»). Una constant que marca el pas del temps sense donar solució a cap problema, sense cap possibilitat d´avançar en assumptes d´interés.
El paral·lelisme de la trama teatral amb la situació viscuda pels que han estat esperant la seua oportunitat de la pota d´un cavall guanyador, o dels que obertament han defensat la prolongació de l´avinguda de Blasco Ibáñez, s´ha fet palesa durant més de setze anys. Igual que els protagonistes de l´obra, han esperat durant anys i panys l´arribada del govern municipal i, amb tanta espera, solament han aconseguit expressar els seus desitjos en vagues al·lusions a la naturalesa dels seus problemes: la degradació del seu entorn urbà i social, però sense cap proposta de futur que no fóra la prolongació d´una avinguda que en lloc de millorar l´espai urbà el destruïa. El senyor Godot els ha estat dient «demà segur que sí» durant massa anys, ja no saben ni què ni a qui estan esperant.
A dia de hui l´avinguda està totalment descartada, fins i tot en l´àmbit del partit polític que sustenta el govern municipal. Per a eixir de la situació actual és una tasca principal començar a pensar en el benestar quotidià del veïnat i en solucions definitives per al Conjunt Històric Protegit.
En aquest sentit, la Plataforma Salvem El Cabanyal ja porta setmanes treballant en un document que guie tot el procés d´evolució d´una organització fonamentalment defensiva a una fonamentalment propositiva, sense oblidar mai el seu caràcter principal, fins ara, que és la resistència. Salvem El Cabanyal sempre ha intentat aportar solucions, participar en tots els fòrums que se li han obert, organitzant importants mostres culturals, obrint les portes a tota la ciutadania. Ara l´assemblea permanent està treballant per a conèixer les intervencions més urgents al barri, per a enriquir les aportacions amb propostes socials, urbanístiques, estudiant els principals problemes i les seues solucions (cohesió social, benestar als carrers, percepció d´inseguretat del barri, possible ennobliment, etc.) És el moment d´anar més enllà dels objectius que ens havíem marcat fins ara -«rehabilitació sense destrucció», «recuperació amb participació», etc.
Un horitzó d´esperança i una nova etapa començarà al juny del 2015 i Salvem El Cabanyal s´està preparant per a impulsar solucions, algunes urgents i d´altres a mitjà i llarg termini: Actuacions urgents de caràcter social i sobre la utilització de l´espai públic i el conflicte de convivència que ocasiona; Reunions amb tots els col·lectius, sense exclusions; Seguir atents a tot el procés del desenvolupament urbanístic i, per últim, planificació a mitjà i llarg termini. Treball conjunt amb les organitzacions de tot el front marítim. El senyor Godot ni ve ni se l´espera, hi ha futur i hi ha esperances a compartir.
