Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Suplemento

L´FP Bàsica que aposta per la inclusió

L´FP Bàsica que aposta per la inclusió

L´FP Bàsica que aposta per la inclusió

Diuen d´ells que no van a classe ni tenen interés, però el Col·legi Santiago Apóstol de València, a poc a poc i amb molta dedicació, aconseguix trencar barreres i estereotips. Esta escola parroquial diocesana estrena este curs un cicle concertat de Formació Professional Bàsica (FPB) d´Administració, on la majoria dels seus alumnes són d´ètnia gitana. I no només això, sinó que han aconseguit omplir totes les places. Es tracta d´un nivell d´estudis postobligatori i, per tant, voluntari que oferix la possibilitat d´obtindre un títol a alumnes que no van acabar l´Educació Secundària Obligatòria (ESO).

El Santiago Apòstol del Cabanyal és un CAES (Centre d´Acció Educativa Singular) i pràcticament el 100 % dels seus alumnes provenen del poble gitano. L´objectiu d´esta nova oferta educativa és «donar continuïtat» a l´aula de Secundària de la qual disposen i «garantir també la possibilitat d´accés als cicles de Grau Mitjà de FP, que hi ha molts a la zona però són inaccessibles per als nostres alumnes», explica Jordi Bosch, el director d´este centre concertat.

La majoria dels estudiants d´esta nova FPB són antics alumnes de l´escola que, després d´abandonar els estudis al complir els 16 anys, han decidit tornar. «S´han reenganxat després d´estar un any a casa, quan han madurat, ja han tingut alguna experiència laboral difícil i han vist que la vida és dura i que estudiar és important», apunta el director. A més, la crisi dels últims anys ha provocat que augmente l´interés pels estudis i per graduar-se. «Les famílies guanyen menys diners i molts pares i mares volen que els seus fills estudien, perquè tinguen més camins oberts i no una vida complicada com ells; s´han adonat de com estan ara les coses...», apunta Bosch.

Per això, des del centre afirmen que l´acollida d´esta oferta formativa fou «molt bona» i tots els interessats acudiren a la reunió informativa que es va convocar. A més, també es matricularen alumnes de fora del centre i que no són d´ètnia gitana. «És bo per a tots, perquè dota al centre d´una heterogeneïtat que no tenim», assevera Bosch. En la mateixa línia es pronuncia Amparo Cervera, la cap d´Estudis, que considera «molt enriquidor tindre una inclusió real que siga com la societat real, on estem tots barrejats».

Per a ella, l´FPB d´Administració dona una opció «a aquelles persones que no interessen a ningú», ja que estos joves «no ho tenen fàcil ni a casa ni fora», lamenta. A poc a poc, l´escola aconseguix avanços, tant en la lluita contra l´absentisme com en el nivell dels alumnes, que ha augmentat en els últims cursos i en algunes classes ja es treballa el què marca la Conselleria d´Educació.

«El temps lectiu intentem aprofitar-lo al màxim amb el currículum que tenim marcat. Creiem que la transformació arriba amb l´educació. Si no equiparem el nivell, estos alumnes no podran aconseguir el títol d´ESO», afirma el director.

Cervera assegura que els mestres han de «lidiar molt a dreta i esquerra» en una gran tasca docent i també social, i amb una dedicació que va més enllà de la motivació econòmica. «Si ho fas per un salari i sense treball i esforç... açò no ix», conclou la docent.

A l´hora de plantejar l´FPB, l´escola ha tingut en compte que molts dels potencials alumnes als matins ajuden a les seues famílies en el treball i contribuïxen als ingressos familiars, per això es va decidir que l´horari seria de vesprades, de 15.00 a 20.30 hores.

A més, esta no és l´única activitat que oferix l´escola a les vesprades. De 16.30 a 18.00 hores té lloc el Centro de tarde, en el qual els estudiants que ho desitgen poden quedar-se a repassar, fer deures o estudiar en companyia. Tanmateix, l´escola obri a les 7.30 hores del matí, una ajuda als pares que treballen i oferix desdejuni i dutxa als xiquets en els casos que siga necessari. No obstant això, al centre tenen molt clar que cal separar el treball social de l´horari lectiu.

El diàleg, la base

El vincle que es crea entre els centres i les famílies és estret i, per això, per als professors «el treball per la convivència és central». «Tenim dues guerres: la convivència i l´aprenentatge. Ho treballem de forma conjunta amb famílies i alumnat; és faena de tots», explica el director.

Per això, des del curs 2011-12 el Santiago Apóstol es convertí en Comunitat d´Aprenentatge, i aplica el model dialògic amb la formació dels familiars i del professorat, a més d´aplicar el diàleg per a la prevenció de conflictes.

Des del centre consideren que la participació de tots els agents de la comunitat és fonamental «perquè genera que el projecte avance». A més, Jordi Bosch explica que per voluntat de l´Arquebisbat de València -que té la titularitat de l´escola- el centre «s´ha obert al barri» en els últims períodes de vacances, el que també s´ha traduït en un augment d´alumnat: dels 157 estudiants del curs passat als 190 de l´actual. Tanmateix, alguns pares i mares acudixen per a rebre classes d´alfabetització, el que és un gran exemple per als més menuts i mostra que l´escola «és una comunitat». «Pretenem que la transformació arribe de l´educació i també acompanyem socialment a les famílies», incidix Bosch.

A l´escola també treballen amb joves referents en la comunitat, que ja acabaren els seus estudis obligatoris i continuen formant-se. «Són el motor, perquè són la cara visible de que el canvi és possible», defensa Bosch, al temps que afegix: «Es pot ser gitano o gitana, acabar l´ESO, seguir estudiant, treballar, tindre fills... han de saber que no hi ha problema».

L´equip docent afronta esta nova etapa amb optimisme, igual que Miguel Bermúdez i Ángel Carrillo, de 17 anys i ambdós alumnes d´Administració. Miguel ha estat un any «ajudant en casa en el que feia falta», però se´n va penedir d´haver abandonat els seus estudis torna «amb ganes». «Tinc molt bona relació amb l´escola, són amables i jo vull traure el meu futur endavant», assegura el jove. El seu company també somia amb «un futur millor». «Espere que l´FPB m´ajude a trobar feina. Vaig estar treballant i no es guanya res», confesa este jove del barri.

Encara que, com reconeixen els professors, «no sempre tot són moments fàcils ni bonics», asseguren que tots estan en «el mateix equip» i tenen un objectiu comú: que mitjançant la qualificació, estos joves aconseguisquen un treball digne, com qualsevol altre estudiant.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats