És catedràtica d´Universitat en Psicologia de l´Educació, directora de la Unitat de Psicologia Preventiva, directora del Màster en Programes d´Intervenció en Contextos Educatius a la Universitat Complutense de Madrid, i directora de l´Observatori Estatal de la Convivència Escolar. L´any 2016, la psicòloga María José Díaz-Aguado va ser convidada de luxe a l´obertura oficial del curs en la ciutat d´Alacant, on ja aleshores va reclamar anar més enllà dels mers protocols contra l´assetjament en els centres educatius, que segons va dir, només és la punta de l´iceberg de problemes relacionats amb la pervivència d´un model educatiu creat per a una societat que ja no existix. És autora d´una nodrida producció escrita sobre la intervenció psicològica en contextos educatius i experta en relats audiovisuals de ficció sobre la identitat adolescent en l´àmbit escolar.
Ara, l´experta posa l´accent en l´exigència d´un professorat format per a detectar de bestreta els possibles riscos de violència en les aules. Els resultats de l´últim informe de l´Observatori Estatal de la Convivència Escolar, dirigit per ella des de la Unitat de Psicologia Preventiva de la Complutense, assenyalen al professorat com a «referència important per a l´alumnat» en fins a un 64,8 % de les respostes arreplegades entre els estudiants de Secundària. No obstant això, assenyala que els docents seguixen tenint «bastant dificultat per a mantenir l´autoritat» en un 30 % dels casos, i alguna dificultat en un altre 60 %. Díaz-Aguado posa el focus sobre ells.
P Quina reflexió li mereixen els últims casos d´assetjament coneguts a la Comunitat Valenciana, en concret Alacant, tots dos entre alumnes de Secundària tant en centres públics com concertats?
R Una primera reflexió que es pot fer al voltant de qualsevol cas és que totes les escoles necessitarien introduir en els seus plans de convivència la prevenció, i no esperar al fet que es produïsquen els casos. Cal anticipar-se perquè en tots els centres es produeixen casos que, finalment, poden derivar en assetjament escolar.
P En tots, diu vosté?
R Forma part de la cultura ancestral que tenim tots; això és el que fa que siga tan necessària la prevenció.
P I com es pot previndre?
R Cal fer una anàlisi de l´estructura de les aules per a conéixer on pot haver-hi líders negatius que poden estar actuant com a matones o pinxos, com perdonavides, i que requerixen ajuda per a descartar la violència i reconduir que aconseguisquen el protagonisme d´una altra manera. També cal detectar a l´alumnat més vulnerable i aïllat, el més procliu a ser triat com a víctima, per a reforçar la seua posició en el grup.
P En cadascuna de les aules?
R Així és. Cal detectar els riscos, les fortaleses, i també els líders positius, i en totes les aules aplicar el currículum de la no-violència, que ajuda des d´Infantil fins a la Universitat. La intenció és que es puga transmetre i ajudar a prendre consciència d´allò que produïx assetjament, i fer palés que qualsevol pot intervenir per a detindre-ho. Cal generar models alternatius de relació, i quan estos plans es duen a terme serà més fàcil detectar els casos conflictius, els companys poden actuar i s´impediria la impunitat amb la qual actuen els pinxos.
P «Matones» en l´escola i els instituts?
R De les relacions entre els companys abans no formaven part els professors perquè no estaven formats, però ara la societat vol i necessita que en totes les escoles s´impedisca que es reproduïsca la cultura ancestral de les màfies. Són l´antítesi d´allò que volem, que és el respecte mutu. El que diuen les lleis és que l´escola és un lloc que educa en el respecte humà i en la dignitat de l´individu.
P Realment esta manera de procedir reduïx els casos d´assetjament?
R Potser ajude perquè siguen molt menys probables, almenys permet detectar-ho en els seus inicis i que en totes les escoles existisca un equip especialitzat per a manejar el conflicte quan comença, per a apoderar a la víctima i tractar de fer saber als assetjadors que humiliar a algú no dóna poder.
P Quines serien les claus?
R En primer lloc, fer un diagnòstic des del primer nivell en l´escola; en segon lloc, que els plans i currículums incloguen models de no-violència que l´erradiquen; en tercer lloc, tractar la violència de gènere i l´assetjament com a mandat social en totes les aules; i finalment, comptar amb equips especialitzats i aplicar tots els protocols disponibles, connectant l´escola amb els serveis socials i de mediació per als casos especialment difícils. Tot açò hauria de formar part de les escoles, que ja ho van incorporant i des de l´administració ja es comença a exigir.
