Què suposa este premi per a La Nostra Escola Comarcal?
És una satisfacció gran per a tota la comunitat educativa (administració, famílies, alumnat...), tota la gent que dia a dia fiquem un granet d'arena per l'escola que volem. Que la Fundació Carulla ens faça un reconeixement al projecte educatiu, ara que portem 45 anys d'ensenyament en valencià, és molt important, un impuls i un motiu d'alegria. No és només una pràctica, s'ha premiat el conjunt del projecte educatiu.
No és el primer premi que rep l'escola...
Sí, al llarg dels anys l'escola ha tingut altres premis, també de la Fundació Carulla, però han sigut a projectes concrets d'una etapa. Per exemple, a la revista escolar, que com venim de les línies pedagògiques de Freinet li donem molta importància; a l'hort... Feia anys que no ens presentàvem i decidírem fer-ho, per fer valdre el treball dels qui estigueren els primers anys i dels que ara estem i vam aprendre dels socis fundadors i dels mestres d'aleshores. És un reconeixement per a tots.
La Comarcal començà a ensenyar en valencià quan no hi havia ni Llei d'Ús ni material. Com ha evolucionat l'ensenyament?
Hi ha dues vessants i jo em quede amb la positiva: hem anat fent i sumant. Com tots sabem, hem passat per diferents etapes polítiques i una manca de reconeixement de la nostra llengua i cultura importants; ara estem una altra vegada per la defensa dels drets lingüístics, de la llengua, de les escoles en valencià... i podem tindre una borsa de treball de mestres amb una titulació en valencià per a accedir a la funció pública, privada o concertada, el que dóna la possibilitat a tindre un ús normalitzat de la llengua. Queda molt? Sí. Hem avançat? També. Ens haguera agradat anar més a presa? També. Jo crec que anem pel camí i al final hem de fer llengua, poble i país, d'alguna manera.
Som conscients d'estos avanços que s'han fet?
És important explicar a les noves generacions com es va començar i vore el panorama que tenim (Escola Valenciana, Guaix...). Sabem que hi ha molta gent que està treballant i des de conselleria també hi ha una aposta forta de treball per la llengua. Crec que és important saber on anem -i ho sabem- però també d'on venim i que des del Tio Canya -que hem de saber qui és- continuem treballant. Si no, hi haurà un moment en què no sabrem d'on venim.
També introduïren l'aprenentatge en Anglés. Es consideren pioners del plurilingüisme?
Nosaltres sempre hem estat en continua col·laboració. Hem sigut centre PEBE (Programa d'Educació Bilingüe Enriquit), hem estat en el projecte Portfolio Europeu de les Llengües... hem passat per tots els plans experimentals que ha tingut la conselleria en temes de plurilingüisme. En estos moments, sí que ens considerem pioners i sobretot en metodologia Aicle (Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües Estrangeres).
Què li diria a la gent que considera que ensenyar valencià és tancar-li portes a l'alumnat?
Que això, mai. Mai tanquem portes a l'alumnat aprenent una llengua, siga el valencià, l'anglés o qualsevol altra... però sobretot el valencià, que és la llengua del nostre poble. Això ho hem de tindre claríssim. Hem de continuar lluitant perquè no es veja que li estem tancant portes a un alumne que estudia en valencià.
D'això són una mostra els projectes d'intercanvi que duen a terme?
Sí, hi ha un projecte que es diu «Des de la comarca ens obrim al món». Portem quasi 16 anys de projectes europeus, hem estat en diferents països (Holanda, Alemanya, França, Polònia...) i estem obrint-nos a altres països per a nous projectes. També reclamem més ajudants lingüístics, que ja fa temps que no venim i ens vindrien bé perquè una llengua es coneix quan es parla.
Porten anys treballant per projectes. Quins beneficis té?
Fomenta el treball cooperatiu i el treball entre gent de diferents edats, que ho fem molt. Este tipus d'aprenentatge crea reptes perquè els alumnes aconseguisquen el millor de cadascú d'ells en cada una de les competències en les quals treballem. No treballem tant per assignatures, sinó per projectes interdisciplinaris juntant diferents assignatures. Avaluem d'una manera més global la part acadèmica però també una part personal; hi ha un seguiment molt important de l'alumnat per a donar-li competències de cara al futur i la part positiva és poder arribar a totes les necessitats de tots els alumnes de l'escola. Hem d'educar-los a viure en el món i, possiblement, per a uns treballs que en estos moments no coneguem, així que cal formar-los en competències perquè siguen persones empàtiques, amb valors per a treballar en grup... L'escola porta molts anys treballant així. Crec que es tracta de mantindre un equilibri entre la part de competències i la dels valors.
Amb esta metodologia, s'ha observat una millora del rendiment acadèmic?
Rendiment acadèmic és una expressió que no m'agrada gens. És impossible que tots aprenguen de la mateixa manera, és important tindre en compte que cadascú ho fa a un ritme. Hem de ficar les notes, però estem en un ensenyament obligatori i en este nivell el que hem de traure dels alumnes són les majors competències possibles i una educació forta en valors que els faça persones equilibrades, que gestionen les seues emocions i frustracions i que facen reptes de les debilitats. Tenim un alt rendiment perquè, a més, estem en col·laboració continua amb les famílies.
Algun exemple dels projectes que s'han fet a l'escola?
La passada Setmana Cultural férem una fira de contes d'arreu del món i els majors feren activitats amb els menuts. En un altre projecte els alumnes han creat un conte que es ven i els beneficis van a l'ONG Educo; i també tenim el projecte «Amics lectors», on un alumne de Primària apadrina un d'Infantil i lligen conjuntament cada 15 dies.
