Com s´arriba a ser president d´Escola Valenciana?
L´anterior president, Vicent Moreno, ja havia esgotat els huit anys de presidència i tocaven eleccions, que es celebren cada quatre anys. Tenim vot totes les 21 entitats i ens vam presentar dues candidatures: Laura Font i jo. La presidència d´Escola Valenciana és representativa, perquè no és una entitat presidencialista, jo tinc el mateix vot que qualsevol altre membre d´una coordinadora que estiga en la junta. És la figura visible, però la força d´Escola Valenciana és la de totes les coordinadores, la de les 21 entitats que formen part. Vaig entrar com a pare d´un alumne fa 30 anys i he tingut diverses responsabilitats (vicepresident, tresorer i president de Col·lectius per la Llengua de Castelló).
Va assumir el càrrec en juny i ja s´ha reunit amb el Síndic de Greuges i la rectora de la Universitat de València. Quins són els principals temes tractats?
Hem dedicat l´estiu a reunir-nos amb el Síndic, la rectora, Acció Cultural... i altres entitats amb les quals en algun moment treballem. A l´inici de curs hem parlat sobre els interins que encara no tenen la capacitació lingüística, malgrat les moratòries. Entenem que és residual, de poc més de 500 mestres de vora 60.000 docents, però la nova moratòria no és allò que més ens agrada, i tampoc compartim la solució d´enviar-los a zones castellanoparlants. Justament a eixes zones haurien d´anar els mestres més sensibles amb el valencià. Som partidaris que la conselleria facilite cursos amb totes les comoditats possibles, però ja és moratòria sobre moratòria sobre moratòria i molts no han volgut fer els cursos.
Creu que d´esta manera es discrimina a l´alumnat de les zones castellanoparlants?
Més que discriminar, no se´ls ajuda.
Per tant, consideren que els interins que en 12 anys no s´han tret la capacitació haurien de ser exclosos del sistema?
Sí. Al personal fixe no se li pot exigir perquè van entrar en les condicions que marcava la llei de Funció Pública d´aquell moment, però als mestres interins sí, i més quan a la majoria se´ls han oferit cursos gratuïts i amb bones condicions.
Este curs és la implantació definitiva de la Llei de Plurilingüisme, quina valoració fan?
Per a Escola Valenciana, la llei naix encorsetada per la Lomce (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa), que va fer modificar el primer decret. Sabem que la llei no es pot derogar immediatament i ens agradaria que hi haguera consens, però creiem que hi ha punts de la llei que sí es poden modificar, el que permetria desenvolupar i articular d´una altra manera la llei de Plurilingüisme actual, molt supeditada a la Lomce. La llei valenciana ens agrada si hi ha voluntat política en el govern valencià per desenvolupar-la a màxims; però és perillosa amb governs que no defensen la llengua. En l´actualitat, les dades són positives, però en un suposat canvi podríem estar pitjor que abans: complint els mínims de la llei estaríem en un 25 % d´ensenyament de valencià, el que suposaria endarrerir moltíssim.
Estaríem parlant que els mínims que marca la llei estan per baix del que era el PEV (Programa d´Ensenyament en Valencià), no?
Correcte. Per a evitar això ens agradaria que es treballara en el canvi de la llei de l´estat espanyol i modificar després la norma del Plurilingüisme.
Abans de començar el curs ja hi va haver una protesta de la Plataforma en defensa de l´ensenyament públic. Este serà l´any que s´acabe amb les retallades de 2012?
Donem suport als companys dels sindicats. La quantitat de places en concurs i oposició fa que les ràtios baixen. S´està avançant prou i estem satisfets.
Han acordat intensificar relacions amb Intersindical. En concret, en quines línies treballaran?
Tots formem part de la Plataforma en defensa de l´ensenyament públic i volem que, encara que a vegades hi haja diferències, la majoria d´accions siguen consensuades per la plataforma, per a treballar en conjunt.
Les primeres trobades ja han complit 30 anys? Quin és l´èxit de les cites que cada edició congreguen a milers de persones?
Les trobades són la nostra marca identitària, el projecte més emblemàtic. Les pròximes es dedicaran a Francesc Ferrer i ja estem treballant en elles. Totes les coordinadores i molt especialment milers de mestres, mares i pares fan un treball brutal perquè siguen possibles. L´èxit és que hi ha moltíssima gent anònima implicada en l´organització. No és senzill.
No és senzill organitzar estes cites, però sembla que no falten municipis que vulguen acollir una trobada.
(Riu) En estos moments, la majoria de coordinadores tenim overbooking de sol·licituds. A més de reivindicacions, les trobades omplin els pobles de festa i activitats culturals. Han sigut contats els ajuntaments que s´han negat a realitzar trobades, són l´excepció. La majoria les han acollit amb carinyo i ganes, amb ajuntaments del color polític que siga, i per això agraïm l´esforç que fan.
Les trobades són la marca, com ha dit, però quines altres activitats d´Escola destacaria?
També tenim la fundació Sambori, que va nàixer en Escola Valenciana, que fa el concurs literari amb més participació de tota Europa, amb moltíssims professors i xiquets implicats. A més: els concerts de la Gira i la final al Feslloch; el voluntariat lingüístic, amb més de 6.000 parelles al llarg d´estos anys; i la Ràdio a l´escola. En 2020, volem fer un nou congrés i també treballem en un concurs amb les universitats, que esperem traure en octubre. Volem fer un estudi sociològic de l´entitat: saber d´on venim, què hem fet i què espera la societat de nosaltres. Volem estar al dia.
Creu que l´entitat ha sabut renovar-se?
Tots col·laborem en el nostre temps lliure, sense cobrar i fent un sacrifici. Això ens impedix dedicar-nos tot el que ens agradaria i de vegades ens hem sentit un poc desbordats, perquè el dia a dia no ens deixa vore el futur. Ens agradaria deixar una Escola Valenciana més rejovenida; és una mancança que sempre comentem i ho vam dur en la campanya. Toca renovació i enganxar a gent més jove que duga idees i inquietuds noves.
Tenen molt de suport de la societat, però també se´ls acusa de «catalanisme» des d´alguns sectors. Què els diria?
Ho obvie, perquè no hi ha res millor que caiguen pel seu pes. Tenim bona relació amb tots els companys de les Illes Balears, Catalunya... amb què compartim llengua. El tema del catalanisme és recurrent abans d´eleccions, perque dóna vots. Ens sentim molt avalats per les universitats valencianes, que sempre han estat darrere del projecte lingüístic, i fem el que diuen. Si algú vol fer campanya amb la llengua, no serem nosaltres qui donem altaveu.
