Per una banda podem dir que és la formació que té millor taxa d’ocupabilitat i, d’altra ha perdut alumnat (tal vegada per la davallada de la natalitat). En quina situació es troba l’FP?
Sí, hem de tindre en compte la natalitat i que ens nodríem molt d’alumnat de fora i la taxa d’immigració també ha baixat. Malgrat això, l’FP està en clar ascens. Les empreses cada vegada necessiten més tècnics amb les habilitats suficients. No parlem només de tècniques, que es poden adquirir amb la pràctica, sinó també de les transversals que, en un perfil professional, són quasi més importants.
Creu que l’FP s’adapta millor que la universitat al mercat laboral i als canvis que marca la societat, com els tecnològics?
Sí, l’FP dóna suport a eixos canvis. Les dades socioeconòmiques són fonamentals i part de l’estudi que he fet les vincula amb les necessitats socials. Amb això com a base es poden fer apostes educatives.
Molta gent cursa FP després de passar pel món laboral i també hi ha estudiants amb títols universitaris. Per què?
D’una banda estan les persones que ja treballen, que sempre requerixen d’una formació continua que l’FP facilita, ja que té una major adaptació a les realitats de les empreses. Per altra banda, molts universitaris volen una inserció fàcil en el mercat laboral i la Formació Profesional té una alta ocupabilitat.
Per primera vegada, el Ministeri d’Educació inclou «Formació Professional» al nom. Açò què suposa?
És important, ens fa costat i ens demostra que estem ben encaminats. No és només una formació residual «pels qui no valen» per als estudis, que és una rèmora que encara es manté.
Així, ha millorat el prestigi?
Sí, perquè tenim un suport en el Govern, encara que falten línies estratègiques. És un primer pas.
I què es demana al Govern?
Inversió: econòmica, material i de recursos humans, com ha fet la conselleria, que ha apostat per un nou concurs per dotar de nova tecnologia. Al llibre, també comente la necessitat que l’empresa es vincule més als centres. Ara, ja saben que la Formació Professional existix.
Pot ser perillós que les empreses trien què s’ha d’estudiar o com? Com ha de ser la relació entre el món educatiu i l’empresarial?
Les empreses sempre demanaran mil coses, però s’ha d’arribar a un acord. És fonamental que s’acosten als centres educatius, i al revés. Per a prendre decisions de gestió educativa és essencial tindre en compte les estadístiques socioeconòmiques. Eixa és una de les motivacions de fer el llibre.
Per part de la Conselleria d’Educació ja s’ultima el Pla Estratègic de la Formació Professional Valenciana. Què s’espera d’este nou mapa?
Que el territori es vertebre tenint en compte les indústries ja assolides a cada zona i que els estudis estiguen molt relacionats amb les seues demandes. El mapa escolar ha de vincular estes necessitats i també el mercat laboral. En la C. Valenciana no hem d’oblidar que el teixit productiu el formen microempreses.
Segons el seu estudi, en quines famílies professionals s’hauria d’intervindre?
Algunes són específiques d’un territori i no hi ha la mateixa demanda entre comunitats. Ací la branca d’Hostaleria ha d’estar més dotada; també tenim molt de Manteniment, i això s’ha de reflectir en els estudis.
Al llibre també s’apunta que s’hauria d’adreçar més als alumnes de Secundària cap a l’FP.
S’ha de fer campanya perquè es coneguen estos estudis i l’ocupabilitat que tenen. Dins dels gabinets d’Orientació hi ha una manca d’orientació laboral. Hi ha alumnat que no és excel·lent però té habilitats pràctiques molt importants; o persones amb grans capacitats per les Matemàtiques que no han d’acabar sempre en un grau universitari.
Pot ser que alumnes amb resultats roïns en ESO siguen excel·lents en FP, per esta vessant més pràctica que comenta?
Per descomptat, perquè és un ensenyament teoricopràctic. Alumnes que s’avorrixen molt en Secundària desenvolupen millor algunes destresses. Les empreses demanen persones actives i amb voluntarietat; que tinguen la capacitat de comunicar-se de forma escrita i oral i caràcter innovador, i puguen dur reptes endavant.
Al manual també defensa que l’FP hauria de fomentar l’esperit emprenedor. Per què?
Està regulat. En tots els cicles s’impartixen els mòduls de Formació i Orientació Laboral i Empresa i Iniciativa Emprenedora. S’aprenen aspectes puntuals de com ser autònom, com funciona una empresa, com saber dur la paperassa... i pot motivar a l’alumnat a crear i lluitar per la seua empresa. Hem de deixar d’una banda l’idea que l’emprenedor és Bill Gates; és un exemple, però hi ha moltes persones properes a nosaltres amb un negoci. L’FP no només són aspectes tècnics, les competències transversals cobren més importància.
Què es pot fer amb els cicles més masculinitzats?
És una tasca de tots els nivells educatius i de la societat, que ha de canviar les estructures mentals que tenim. Les ajudes de la conselleria poden animar a les xiques d’estos estudis, però l’ideal és que no existiren. Hi ha molts xics a Mecànica, Electrònica, Electricitat i el món agrari; i a Integració Social i Educació Infantil és al revés.
Quins projectes es duen a terme al CIPFP Misericòrdia?
Tenim molts d’innovació des de 2010. Vam participar en un intercanvi d’alumnat amb altres comunitats autònomes; vam fer un projecte per construir una casa domòtica; i tenim un d’FP Bàsica on connectem la música amb aspectes formatius i didàctics. Som seguidors de l’aprenentatge basat en projectes; fem que els alumnes senten a l’aula el dia a dia de l’empresa. Amb els Erasmus+, hi ha mobilitat geogràfica tant de l’alumnat com del professorat. Amb altres països, intercanviem vivències i opinions.
I com valora l’FP bàsica?
És una etapa més on rebem alumnat que rebutja els estudis tradicionals i els donem una segona oportunitat perquè s’integren en el mercat laboral. Hi ha gent molt vàlida desmotivada.
