Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

José Ignacio Cruz: "L'absentisme escolar afecta un dret fonamental, hauria d'estar més controlat"

El professor universitari considera que el mecanisme de sanció als pares no és efectiu perquè no hi ha "una intervenció socioeducativa"

José Ignacio Cruz: "L'absentisme escolar afecta un dret fonamental, hauria d'estar més controlat"

Què s'entén per absentisme escolar, en general?

L'absentisme és l'absència a l'aula d'aquells alumnes que estan en edat d'escolarització obligatòria, dels sis als 16 anys. És un concepte molt clar però a vegades es confon amb el de «fracàs escolar» i, sobretot amb l'abandó escolar primerenc, que es referix sempre a alumnat que no continua els seus estudis fóra de l'etapa obligatòria.

A partir de quin moment parlem d'absentisme?

Pot ser intermitent, lleu o crònic, però simplement amb una classe ja hauríem de parlar d'absentisme.

En quina situació ens trobem actualment? Existixen xifres?

El problema és seriós. L'escolarització està en la Constitució i les lleis orgàniques, i totes les lleis de protecció del menor parlen de previndre i combatre l'absentisme, que es considera una situació de risc greu. El que passa és que estos principis clars des del punt de vista normatiu no acaben de complir-se. Vaig vore que no hi havia molta informació i vam decidir començar a treballar. No existixen dades molt detallades, ni a nivell nacional ni autonòmic. A la memòria de convivència de la conselleria es diu que esta és la incidència més nombrosa en els centres. Es parla de quasi 6.000 casos; són xifres molt voluminoses amb índexs de resolució molt baixos (menys de la meitat) i això que hi ha una fase prèvia en la qual el centre intenta resoldre-ho. És, possiblement, el problema més greu en quant al nombre de casos.

Aleshores, per què no se li presta la suficient atenció?

L'escolarització és una competència compartida. El centre fa gestions però no pot eixir del seu àmbit; quan no ho resol, és quan avisa als serveis socials municipals, ja que els ajuntaments per llei han de fer escolaritzar. Quan açò fracassa, es comunica a la Fiscalia de Menors.

Hi ha un perfil d'«alumne absentista»?

Abarca totes les etapes i edats, però es concentra sobretot en 1r i 2n d'ESO. El perfil és divers perquè les causes també ho són. A vegades els pares sobreprotegixen molt als xiquets, altres és per motius culturals, desestructuració o pobresa. Hi ha des d'alguns nuclis de cultura gitana fins a famílies molt ben situades, o casos amb problemes de salut mental en els pares o en els xavals... l'espectre és molt ampli i per això és complicat tractar-ho. Moltes vegades és un indicador d'altra problemàtica major.

Quines solucions hi ha? Vosté parla de la importància de donar veu al menor, per què?

És complicat, però està clar que fan falta recursos. Els ajuntaments han de conscienciar-se i dedicar esforços i els centres han de fer totes les gestions possibles. També, el sistema educatiu hauria de flexibilitzar-se i tindre una visió comprensiva. Si sabem que una xiqueta arriba tard perquè cuida als germans, no li podem tancar les portes. En una escola, per exemple, posen música 15 minuts i no cinc abans de l'entrada, perquè a l'alumnat li costa més arribar, i han fet una batucada per atraure els menors.

Quines actuacions preventives es poden fer?

Explicar als pares que és un delicte i que la Justícia pot aplicar el Codi Penal. El 45 % dels menors que en 2016 tenien expedients en la Fiscalia estaven vinculats a 23 nuclis familiars; està molt focalitzat. Si actuem ahí, resolem bona part.

Per tant, s'ha de treballar fonamentalment amb la família, no?

Sí, i d'una forma coordinada entre les institucions.

Què ocorre amb els casos que es judicialitzen?

Això és el final, és un mecanisme de sanció per als pares però no hi ha una intervenció socioeducativa amb l'alumnat. De tots els delictes que en 2016 van cometre adults contra menors, el 65 % eren per absentisme, segons la Fiscalia, més que assetjament, abusos... i els menors que tenen problemes amb la llei també són absentistes.

I d'aixó no se parla...

Els absentistes no tenen veu i no és una tendència en investigació.

A més, l'absentisme es dóna en una etapa fonamental per al desenvolupament personal.

Sí. La societat espanyola no valora suficientment les qüestions culturals i educatives, no li donem la importància que mereixen. Cal un poc més d'interés polític, administratiu, social i pedagògic.

Influïx la falta de motivació?

Sí, és un poc la pescadilla que se muerde la cola. A més, ara estudiar no garantix un èxit social ni econòmic... molts factors fan que l'oferta educativa no resulte atractiva.

S'hauria d'incloure la qüestió de l'absentisme si, en un futur, hi haguera un pacte educatiu?

Sí. Les Administracions han de definir els paràmetres, no pot ser que per «absentisme moderat» s'entenguen coses diferents. Açò afecta un dret constitucional i fonamental; per canviar-ho cal dissoldre les Corts i fer referèndum. Hauria d'estar més controlat, amb una intervenció més potent i una consciència major.

Compartir el artículo

stats