L'enginyer nordamericà Edward S. Rubin (Nova York, 1941), és un dels principals experts mundials en la lluita contra el canvi climàtic. Catedràtic d'Enginyeria i Política Pública i d'Enginyeria Mecànica en la Carnegie Mellon University de Pennsilvània (Estats Units), és l'autor principal i coordinador de l'informe especial de 2005 sobre captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CO2) publicat per l'Intergovernamental Panel on Climate Change (IPCC) de les Nacions Unides. Com a responsable de l'IPCC va rebre en 2007 el Premi Nobel de la Pau junt a l'exvicepresident dels EUA, Al Gore, «pels seus esforços en la reunió i difusió de coneixements sobre els canvis climàtics provocats per l'home».
En els 50 anys, des de que es doctorà en la Universitat d'Stanford en 1969, que porta ensenyant i donant conferències per universitats de tot el món, Rubin mai havia tingut l'oportunitat de parlar a escolars de Primària, ESO i Batxillerat. Ahir ho va fer amb 250 alumnes d'Escuelas de Artesanos dins del marc del 150 aniversari d'este centre educatiu concertat laic del barri de Russafa.
«És la primera volta en la meua vida que he tingut l'ocasió d'explicar les causes i les conseqüències del canvi climàtic a gent tan jove», explicava amb un somriure de felicitat Rubin a Levante-EMV després de la seua conferència, mentre els més menuts del seu públic, xiquets i xiquetes de l'últim cicle de Primària, d'entre 10 i 12 anys, s'acomiadaven d'ell xocant-li la mà com si fóra una estrella de l'NBA.
«Hem de fer més experiències com esta, ja que és necessari que la població, com més jove millor, es consciencie de la problemàtica del canvi climàtic i capte el missatge per a convertir-se en agents de canvi», apuntà el Nobel agraït i emocionat per la invitació d'Escuelas de Artesanos.
Rubin arriba a este centre educatiu del braç de Vicente Domingo, pare d'un alumne d'Escuelas de Artesanos i director del Centre Mundial d'Alimentació Sostenible de València que impulsa l'ajuntament del Cap i Casal amb el suport de la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO), i amb el qual col·labora este expert en canvi climàtic.
El Nobel plantejà als xiquets i joves un «examen» amb quatre senzilles preguntes sobre el canvi climàtic (Què és? Què el causa? Quines són les seues conseqüències? Què podem fer per aturar-lo?) que es convertiren en una brillant lliçó interactiva amb un diàleg permanent entre els joves i Rubin, que animà als estudiants a sotmetre al mateix procés de reflexió als seus pares i mares, convertint-los així en agents sensibilitzadors davant la catàstrofe ambiental que ja ha començat a patir el planeta Terra.
La «manta» que escalfa la Terra
Així, esperonant la participació dels més menuts en el debat, els explicà que els gasos d'efecte hivernacle com el CO2 producte de l'ús de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó...) són «com una manta que envolta la Terra i no deixa escapar la calor, de manera que eixa manta cada vegada és més grossa i escalfa més». Detalla que eixe escalfament global està fent que puge la temperatura dels oceans, així com l'altura del nivell del mar pel desgel dels pols, el que fa que els fenòmens meteorològics extrems siguen cada volta més intensos i freqüents.
Per tot açò, animà als joves «a lluitar contra el canvi climàtic», de manera personal (reciclant, consumint menys energia i aigua...) i conscienciant a les seues famílies i governants que este problema «és l'amenaça més gran per la vida en la terra si no fem res».
Rubin no és el primer Nobel que entra a les aules d'este centre, ja que en 1913 ho va fer el dramaturg Jacinto Benavente, el segon dels cinc Nobel de les lletres espanyoles, qui deixà escrit al llibre de signatures: «Tota la meua obra literària la donaria amb gust de canvi d'una obra tan gran, tan noble, com Escuelas de Artesanos».
