Què és la professionalització docent?
La professionalització no s'acaba mai i està molt relacionada amb el creixement personal, que no ha d'estancar-se. Creixes en funció dels nous reptes als quals t'has d'enfrontar. La societat canvia i també l'educació, i s'han de desenvolupar noves estratègies i eines per a poder respondre. La professionalització docent és la capacitat de combinar els recursos que ja tens amb noves perspectives, per a crear la teua pròpia estratègia. És un procés relacionat amb l'experiència, però no es tracta d'acumular anys, sinó de tindre una mirada analítica i crítica sobre el que passa a l'aula; replantejar-se contínuament i avançar.
Els professors ho fan?
És més complex del que sembla. Els bons professors creixen contínuament, i quan detecten el procés, el trossegen i el fan transparent. Entenen que estos processos, que són inconscients, es poden sistematitzar i tindre més potencial. Es fa intuïtivament, però cal sistematitzar-ho i, si es fa de forma col·laborativa, el potencial és més gran.
És més fàcil veure el que passa si algú t'observa.
Exacte! Creant grups d'observadors, però és important educar la mirada observadora i entendre que els companys es poden ajudar per a créixer.
És curiós que a un professor que observa i avalua als seus alumnes no li faça gràcia que se li observe i avalue...
Sí, ho és. Però això és perquè ací no hi ha hagut una tradició d'observació, de treballar el desenvolupament professional des de la reflexió conjunta. Hi ha formacions que promouen la professionalització i unes altres que no, com les que són purament transmissives. Per això són importants estos processos i la transformació de les aules.
Un docent que no creix com a professional està condemnat al fracàs?
No m'agrada parlar en termes tan dràstics. Hi ha docents que van a moltes formacions i seminaris, que tenen ganes d'evolucionar, però que després no transformen les aules. Cal mirar des de dins cap a fora, no a l'inrevés. La formació té el seu espai, però no és la clau per a la transformació.
Imagine que la formació és estàndard, però la realitat de cada aula i docent és diferent, no?
Ahí està la clau. Cada aula és una realitat diferent i cada professor, també. Ha d'apropiar-se la formació i pensar amb què se sent còmode i si li pot ajudar en la seua realitat. L'important no és tant la formació sinó el que passa abans i després; és més important. Detectar en què pots millorar i com adaptar-ho per a solucionar problemes i avançar.
Quins beneficis té per a l'alumnat la transformació de l'aula?
La transformació augmenta la motivació de docents -que s'enriquixen- i estudiants, el que és clau per a l'aprenentatge, per això millora els resultats. Hi ha centres, fins i tot, que han tingut millors resultats en proves com PISA. Són evidències molt importants i les estem documentant. És un procés lent, d'un curs com a mínim, i segur.
Cal fer esta transformació perquè els escolars de hui no aprenen com els d'abans?
El que passa és que la investigació en educació i les teories d'aprenentatge han evolucionat molt. S'ha vist que l'aprenentatge millora si no es treballa només amb models transmissius i de memorització. Són resultats d'investigacions. En Medicina, s'apliquen de seguida. En Educació, en canvi, es posa en qüestió perquè «sempre hem aprés així...», però això no vol dir que fóra millor. En màsters molts alumnes em deien que aprenien memorísticament i jo els preguntava si tenien la sensació d'haver aprés. Endevina la resposta.
Que no.
Efectivament. Cal buscar l'enfocament pedagògic i replantejar-se les coses.
Personalment, quan més aprenc és quan m'emocione. És possible?
És un dels factors que més s'estudia ara. Les emocions estan lligades a la motivació i és un àmbit d'investigació impressionant. Estem veient com a través de les emocions es fomenta la comunicació i estima d'una llengua, per exemple. L'emoció és bàsica per a aprendre i també per a ensenyar. No eres la primera que em diu que aprén quan s'emociona. Som humans i ens hem anat a la teoria, al coneixement conceptual, que és necessari, però cal situar-lo a partir de les experiències i les emocions.
En la transformació de les aules, quin és el paper de les famílies?
És molt important. També necessiten que algú les ajude a fer el canvi i, si se'ls planteja alguna cosa a l'escola, no la poden entendre si ningú li ho explica. Cal anar tots a l'una. En tot. I no s'ha d'oblidar que les famílies tenen el seu propi recorregut d'aprenentatge, i cal ajudar-les a obrir la seua perspectiva.
